Els poetes

Un relat de: Marc Freixas
Els poetes som malalts,
i ho som amb el bon sentit de la paraula.
Al cap hi tenim ebullicions filosòfiques
que en molts moments exploten
en una mena d'inspiració incontrolable.
Dic incontrolable
perquè sovint hem de córrer
a buscar paper per escriure-ho tot
-se suposa que a tots ens passa més o menys el mateix-
Nosaltres, que som gent normal com tothom,
tenim aquesta necessitat
que ens ve donada per la curiositat
de voler descriure paisatges i amors
a part d'altres dèries.

Comentaris

  • sí marc a mi també em descrius...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10

    en aquests mots, i t'he de dir que és l'única malaltia que m'agrada

    gràcies de nou pel teu contacte amic, ets molt amable i t'ho agraeixo molt

    una abraçada pre-nadalenca
    joan

  • Amic Marc![Ofensiu]
    F. Arnau | 16-12-2011


    Tot el que dius al poema, a mi em passa. La veritat és que... l'has clavat!
    Salut!
    FRANCESC

    PS Ja tinc ganes de veure com ha quedat el teu llibre

  • És ben veritat.[Ofensiu]
    nadàlia | 16-12-2011 | Valoració: 9

    És veritat, ho confesso, és cert, tens raó...per Déu, què més voleu que us digui?
    Vinga una bona descripció, ens llegim si vols.

  • tota la raó[Ofensiu]

    Tota la raó! m'encanta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.