Cercador
Els poetes
Un relat de: Marc FreixasEls poetes som malalts,
i ho som amb el bon sentit de la paraula.
Al cap hi tenim ebullicions filosòfiques
que en molts moments exploten
en una mena d'inspiració incontrolable.
Dic incontrolable
perquè sovint hem de córrer
a buscar paper per escriure-ho tot
-se suposa que a tots ens passa més o menys el mateix-
Nosaltres, que som gent normal com tothom,
tenim aquesta necessitat
que ens ve donada per la curiositat
de voler descriure paisatges i amors
a part d'altres dèries.
i ho som amb el bon sentit de la paraula.
Al cap hi tenim ebullicions filosòfiques
que en molts moments exploten
en una mena d'inspiració incontrolable.
Dic incontrolable
perquè sovint hem de córrer
a buscar paper per escriure-ho tot
-se suposa que a tots ens passa més o menys el mateix-
Nosaltres, que som gent normal com tothom,
tenim aquesta necessitat
que ens ve donada per la curiositat
de voler descriure paisatges i amors
a part d'altres dèries.
Comentaris
-
sí marc a mi també em descrius...[Ofensiu]joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10
en aquests mots, i t'he de dir que és l'única malaltia que m'agrada
gràcies de nou pel teu contacte amic, ets molt amable i t'ho agraeixo molt
una abraçada pre-nadalenca
joan -
Amic Marc![Ofensiu]F. Arnau | 16-12-2011
Tot el que dius al poema, a mi em passa. La veritat és que... l'has clavat!
Salut!
FRANCESC
PS Ja tinc ganes de veure com ha quedat el teu llibre -
És ben veritat.[Ofensiu]nadàlia | 16-12-2011 | Valoració: 9
És veritat, ho confesso, és cert, tens raó...per Déu, què més voleu que us digui?
Vinga una bona descripció, ens llegim si vols. -
tota la raó[Ofensiu]Natàlia Sancho Sabaté | 16-12-2011
Tota la raó! m'encanta!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869377 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.