Els pits de la Mireia

Hi ha una part de tu que em té meravellat. És la fermesa amb què em mires; aquesta seguretat..., aquesta direcció impertorbable... Es veu que ve des de ben endins: un conjunt de proporcions harmòniques que defineixen una personalitat meticulosament concebuda. Els teus trets et fan única.
Ressegueixo amb precisió el teu contorn, que m'abraça i em submergeix en una delectació d'olors i textures. M'hi bolco de ple i em deixo anar com si fos la primera vegada que pujo a un gronxador. En segueixo el moviment. La corda és elàstica i el seu extrem dibuixa una corba dinàmica a l'espai, que pren diverses formes, mantenint sempre, meravellosament, les proporcions exactes.
Amunt i avall, amunt i avall. Sento com al meu interior es mou alguna cosa. Noto com es premen uns òrgans amb els altres. Cada força, cada pressió és una sensació nova que neix, esclata per ocupar el màxim espai possible, ronda per tot el cos amb excitació i llavors, relaxada i feliç, se'n va cap a la memòria.