Cercador
Els matins d’abans Text:
Un relat de: BlackScreen- Compartir:
La meva infantesa està lligada als matins molt d’hora dins d’una casa petita. Em despertava amb el soroll suau de la mare a la cuina i l’olor del menjar calent omplint totes les habitacions. A fora, el carrer encara estava mig adormit, cobert d’una boira lleugera.
M’asseia a taula mentre esmorzava i escoltava el pare explicant històries senzilles sobre la feina i la vida. En aquell moment no semblaven res d’especial, però amb el temps he entès que eren les primeres lliçons de paciència i d’afecte.
Aquells matins passaven sense presses. La família reunida, el temps avançant lentament, com si tot allò fos etern. Encara que després cadascú hagi seguit el seu camí, aquells instants han quedat gravats dins meu.
Ara, ja adult, sé que la infantesa no desapareix. Continua viva en la manera com recordo la meva família, en els petits gestos quotidians i en el desig de conservar moments tranquils amb les persones que estimo. Pensar-hi em dona calma i em permet somriure quan miro enrere.
M’asseia a taula mentre esmorzava i escoltava el pare explicant històries senzilles sobre la feina i la vida. En aquell moment no semblaven res d’especial, però amb el temps he entès que eren les primeres lliçons de paciència i d’afecte.
Aquells matins passaven sense presses. La família reunida, el temps avançant lentament, com si tot allò fos etern. Encara que després cadascú hagi seguit el seu camí, aquells instants han quedat gravats dins meu.
Ara, ja adult, sé que la infantesa no desapareix. Continua viva en la manera com recordo la meva família, en els petits gestos quotidians i en el desig de conservar moments tranquils amb les persones que estimo. Pensar-hi em dona calma i em permet somriure quan miro enrere.