Els llavis de la mar

Dolç com una carícia en la primera cita,
així són els llavis de la mar,
els podem cantar,
amb ells podem parlar,
però mai els podrem tocar.

allunya't ara que hi ets a temps
i no pensis que t'entenc,
però et segueixo, et persegueixo.

atura't!, un moment, respira, pensa i contínua
somiant, en realitat és l'únic que et queda,
la solitud i el silenci, el silenci i la solitud.

ràpid, s'apropa, no paris,
allunya't d'aquí, deixa'm,
no hi hauran més oportunitats per a sortir,
confia en mi, no vull sofrir.

penso, doncs existeixo,
existeixo, doncs podria pensar.
No pensis tant amic
no sigui que et perdis en l'oblit.