Els fills d'Orgulh

Un relat de: David d'Argent
Al poble sempre havien gaudit d’una reputació infame, d’ençà que els primers individus havien començat a arribar feia poc més d’un any. No tan sols per la seva aparença pertorbadora —pàl·lids, ullerosos, tothora ocults sota caputxes— o pels seus hàbits nocturns, sinó per la seva actitud gregària i profundament antisocial. Ben aviat, la imaginació excitable dels veïns convingué en assenyalar-los com una amenaça; en atribuir-los l’aparició d’una simbologia inquietant arreu; fins i tot en associar-los amb un culte sinistre vinculat a la mort, d’acord a les teories dels més extravagants.
És per tot això que aquella nit tempestuosa, quan el primer feligrès de l’Església del Pare Veritable es presentà a la maternitat de l’hospital, els que hi érem de torn ens mostràrem sorpresos: una jove embarassada, amb un ventre tan inflat que a penes podia caminar.
—Ràpid! Cesària! —exigí la noia de males maneres, a la llevadora que havia acudit per tal d’explorar-la.
En vista dels ànims alterats de la partera, a mi, em cridaren perquè posés seny. Quan vaig arribar a la sala, però, me la vaig trobar ja del tot desbocada:
—A què esperes, mala puta?! Obre’m! —bramulava fora de si, els ulls sortint-se-li de les conques—. La prole del gran Orgulh només pot néixer per la sang!
Mentrestant, en una processó inaudita sota llamps i trons, la resta de fidels s’havia anat congregant al centre sanitari.
Totes femelles.
Totes igualment prenyades.
No vaig considerar sensat demorar-me allí més temps. De fet, vaig sortir cames ajudeu-me… tan bon punt vaig constatar que un tentacle emergia de la vagina de la pacient, i s’enrotllava al voltant del coll de la infermera. Recordo córrer com un possés pel passadís, acuitat pels alarits d’horror que brollaven de la resta d’habitacions…

Ai, desgraciat de mi! Jo no us puc dir qui era aquella gent, però almenys sí que de ben segur no cercaven atenció mèdica…
El que volien, em temo jo més aviat: apaivagar la fam dels cadells del què dimonis fos que havien estat gestant.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

David d'Argent

2 Relats

3 Comentaris

557 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor