Els falsos profetes

Tenim els dies tancats en una peixera minúscula,
Atapeïda de taurons.

Somriem amb absurda vehemència a les fotos,
Que retraten móns de cartró.

Qui para la taula del banquet dels falsos profetes?
Nosaltres, no ho dubtem.

Correm com una bestiola fen rodar la sínia
Dins una gàbia televisada.

I se'ns mira per comprovar que no deixem de córrer
I que la sínia no para.

Qui frega el terra de les petjades ensangonades dels falsos profetes?
Nosaltres, naturalment.

Volem escoltar el nostre futur -incert- d'una veu
Sortida d'un telèfon vuit zero sis.

I dibuixem protestes desorganitzadament organitzades,
Com formigues reunides als peus d'un elefant.

Qui fa el llit perquè dormin els falsos profetes?
Nosaltres, és normal.

Però ha d'arribar el dia en què les formigues aturin l'elefant,
(posar potes amunt el llit de les bèsties)
Que es trenqui la peixera,
(desmuntar la taula i el banquet)
Que deixi de girar la sínia,
(deixar-los que s'ofeguin en la seva pròpia merda)

I fer caure, d'un en un -o d'un sol cop- tots els falsos profetes.