Els dies de pluja

Un relat de: Laia
Record els dies de pluja
arraulida vora el foc espurnejador,
els porticons repicaven mal tancats,
i tu, tu corries a salvar
els finestrals de la rauxa del vent.
I la pluja anava caient, grisa,
com un plor silenciós,
que res diu i tot ho diu
sense paraules.
Anava caient,
i les gotes, les amarades gotes,
tocaven al sostre, cantant,
marcant el ritme d’una cançó,
de melodia llunyana i esperançadora.
Més nosaltres, estimat Èric,
jugàvem entre robes cargolades
a carícies malgirbades,
saciant l’ardor del ventre.
Aquells dies de turmenta,
t’enrecordes?


Laia Cardona
Barcelona, 16 de juny de 2011

Comentaris

  • poema ple de tendresa i melangia...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-06-2011 | Valoració: 10

    et felicito laia. A mi la pluja m'encanta..

    No sé si ja ho has fet però …
    Et convido a llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog: ESQUITXOS D’UNA VIDA

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan