Els dies blaus

Un relat de: Marc Freixas
Aquietament
saps que els dies
es tornen blaus del tot.
Tossut
com un bri d'esperança
dins d'una gota d'aigua,
sabrem trobar camins
que portaran les nostres vides
a dins de totes les fonts hagudes i per haver.

Després de rellegir poemes
és com si talment cada calma
tornés de sobte al lloc corresponent.
Em tinc ben apresa la lliçó de sobreviure.
La tinc per companya damunt de la taula
amb llibres del Miquel fent-me de mestre
perquè mai n'hi haurà prou per més temps que passi.
A la motxilla petita n'hi porto un del Margarit
que ja fa uns quants dies que vaig acabar
i em serveix sovint per repassar aspectes més foscos,
podríem dir-ne que serveixen per aprofundir en la mort,
però no per parlar d'una mort trista i anunciada.
Jo em refereixo més a entendre-ho per la vessant positiva,
la de saber-nos vius en plena mort :
saber que quan tot acaba no passa res
i quedar-se amb les coses realment importants...,
aquietament
quedar-se amb els dies blaus,
reconèixer finalment una esperança plena
dins de la mar mediterrània, que camina amb pas decidit
per aconseguir somnis de manera conjunta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.