Ell ho vol

Vola carrer avall com si fós un cavall mitològic;
no descansa mai per por de perdre,
ni s'atura per observar la gent,
ni pren del temps un aire que el faci ser tan lliure.

Sobre de les seves passes no se li esborra la memòria;
sempre li queden gravats els records dels bons moments,...

doncs no té pas l'oblit en ment, ni falta que li fa,
i només cau en picat, però potser un dia frenarà.

Mentrestant, i amb més o menys certesa,
la vida li somriu dia rera dia un poc més;
les coses que ell vol, les va fent seves amb el seu art,
amb la paraula i el desig,
i el poema i la llibertat.

Potser valdria més que es dediqués a la rutina,
amb una feina de per vida i una mica d'alegria;
però ell vol tota l'alegria,
vol una vida lliure,
un amor per sempre,
i un món ple de poesia.

S'estima la pau,
per posar-hi l'amistat sense etiquetes, i per pur plaer;
per tenir la tendresa com a dolça companyia,
i la sensibilitat com a íntima amiga seva.

Ell ho vol,
i per tan, no li poseu més traves,
que si arriba el seu moment tan esperat,
de ben segur l'aprofitarà amb algún gest desmesurat;
sempre ha sigut així, tal com és,
ell ho vol.