Elisenda I

Les separacions sempre són difícils, encara te l'estimes, o s'ha acabava tot molt malament,...
Però el pitjor de tot això és quan pel mig hi ha un filla, ja que pot tenir sort i que els pares es portin molt bé, o pel contrari pot ser que no s'entenguin gens bé, això és el que li passava a l'Elisenda.
L'Elisenda sempre havia vist als seus pares separats i discutits, separats per què es van separar quan ella només tenia mesos, i discutits ja que sempre discutien les poques vegades que es veien. Variacions de la separació n'hi havia moltes, la de la mare que tenia diferents temes a tractar i la del pare que era l'oposició de les de la mare. Ella quan era petita pensava que havia de fer tot el possible per veure a la mare contenta i altre vegada tot el possible per a veure al pare, lògicament sempre acabava mentint a un o l'altre.
Aquest pensament li va canviar quan va veure que fes el que fes sempre s'enfadaven amb ella i mai estaven contents, a aquesta conclusió per així dir-ho va arribar quan tenia 14 anys. Es pot dir que va estar 14 anys aguantar als seus pares.
Quan discutien, ella es pensava que el seu pare era l'única persona que l'entenia, ja que sempre anaven a parlar de tots els problemes a un parc que ella deia que era "el parc màgic del papa".
Però tot això va acabar quan el "papa" es va casar, li queia molt bé la seva nova amiga, la Ester, però el dia de la boda va començar a plorar, l'Elisenda només tenia vuit anys i per molt que sabia que els seus pares no s'estimaven no acabava d'entendre per què el seu pare es casava, tenia por de que canviessin les coses, aquelles petites coses, però a la vegada importants, com eren anar al parc a parlar. Per si això no fos poc al any de casar-se el seu pare la seva mare es va casar amb el home amb el qual estava feia justament vuit anys, el que ve a ser uns mesos desprès de que es separés. Aquesta boda per a l'Elisenda va ser diferent, ja que sempre l'havia vist a casa al Enric, tot i que no li acabés de caure bé ja que era molt diferent al seu pare, però a la vegada era molt dolç amb ella i amb els petits en general.
Però tot això només va ser el principi.