Elisabet...

Elisabet...Eli...
Honrat de servir-te davant teu em presento
armat amb vestidura no guerrera.
L'orgull de ser-te fadrí m'espera
i complir els teus desitjos em repto
oferint-te un ram que així ho reveli.

Silent avui albiro, distant però proper,
les dolces notes d'un passeig
que amb sabia distinció ha escollit l'orguener.
Mentre vestida de blanc l'or et llueix,
la ciutat, atrafegada i despistada,
no pot vèncer la Donzella.
Es rendeix tota i tant bella !!
.
Avui prendràs el vol
de l'ocell que amb gran anhel
a la fi ja és llibert.
I cercaràs fins i tot en el dol
el camí infatigable de la unió,
l'Esperit dels qui amb amor,
mostrat abans amb passió,
us van donar la vida i el cor.

Sota bandera creuada,
la puresa més preuada
d'un blanc guaridor
i un vermell vencedor,
ets l'estrella que avui corona
els quatre pilars d'una trona
que en el passat us han pujat,
en el present us han guiat
i en el futur seran lloats.