ELEGIA DELS ARBRES BLANCS

ELEGIA DELS ARBRES BLANCS

A través del finestral
guaito distret la fila d'arbres
una vintena de pollancres
que senyoregen el voral

Allí plantats, al caminal
lluen altius les seves branques
fins esqueles d'arestes blanques
menats pel suau vent de gregal

A la tardor, com un fanal
van incendiar les capçaleres
amb vius colors de les ginestes
tenyint de groc tot el bancal

Avui d'aquell florit brial
sols en resten albes despulles
uns espantalls d'escorces nues
esclaus del tedi estacional

A través del finestral
veient finar la verda brosta
llençol de fullaraca morta
guaito els vells arbres del ramal
Ara ja és meva sa tristesa
per ells jo tinc l'ànima presa
tendres pollancres del caminal