El viatge

Vaig pujar al avió pensant que quan anés a despegar s'anava a caure. Em vaig santar en la primera fila, just al costat de la porta de socors per si pasava alguna cosa i caldria sortir en un instant. Una hostessa em va explicar com hauria d'obrir la porta en cas d'emergència, ja que ho faria jo. El aviò va començar a moure's i jo a tremolar.Era un vol llarg. Estava a Madrid i havia d'anar a París. L'avió anava cada vegada mès ràpid i el meu cor latia cada vegada amb mès nerviosisme. Va agafar molta velocitat fins que va haver un moment en que notavam com ens anavam elevant a poc a poc del sòl. Notem un trontoll i com el avió s'elevava encara mès. Jo estava asseguda, no podìa moure'm, ni tan sols mirar per la finestreta per a veure a quina altura anavam. L'avió va tardar uns deu minuts en elevar-se i quedar-se recte. Se'm taponaron les orelles. No sàvia que fer, i el senyor del costat em mirava amb cara estranya fins que va haver un moment en el qual em va preguntar si estava bè. No vaig dir gens doncs obria la boca i gens sortìa d'ella. M'ho va preguntar fins a cuatre vegades mès, i totes sense resposta. Quan va passar l'hostessa per donar beguda o menjar el senyor li va dir: - Crec que és muda. Li he preguntat si li passava alguna cosa cinc vegades i no m'ha contestat a cap. L'hostessa no va dir res, solament em va mirar, li va preguntar al senyor si ell queria alguna cosa i després de servir-li la coca cola que volia es va anar. El vol va durar una hora i quart, encara que per a mì varen ser tres hores. No vaig domir en tot el viatge, doncs em feia por que passés alguna cosa i no ho sapugue. El aviò va començar a baixar. Aquest va ser el moment en el qual mès por pasè. Quan l'aviò va tocar terra se'm destaponaron les orelles. Anavam a tota velocitat, corrent per la pista fins que un moment es va pararjust davant de l'aeroport en el qual estava escrit amb lletres daurades i enormes: PARIS-ORLY. Vaig baixar del aviò i em vaig creuar amb aquell senyor que estava assegut al meu costat . Li vaig dir: - No sóc muda. No li parlava perquè era la primera vegada que viatjava amb aviò i tenia molta por El senyor no va dir res i es va anar. Vaig prendre la meva maleta i vaig anar capa la sortida. on m'esperaven els meus familiars. FI