el Viatge sense fi

Peus que arrossegueu la pols del camí
On aneu amb tanta pressa
No us adoneu que el destí
S'amaga i es disfressa ?

Ingenus nòmades solitaris
Guiats per l'instin,
Oblidats d'antics horaris
Que us anaven reprimint.

On voleu trobar la felicitat ?
En terres llunyanes d'accents violents
O en un indret fred i oblidat
Deixant morir vostres sentiments?

La família, l'amor
Tot enrere ho heu deixat,
Si no us envaeix la por
La ment us ha traicionat

Peus d'un cos ple d'energia
Que lluita dia a dia
Per canviar
Oblidar antics errors i millorar.

Noia enamorada de la lluna
Que vols aconseguir,
Ja vas perdre la fortuna
I el passat et va ferir.

El teu motor el coratge
Que amagat entre els núvols
T'empeny a seguir el viatge,
És el que vols ?

Contar poc a poc el segons
Sabent que ningú t'espera,
Nomes antigues cançons
Que ara et fan de drecera.

Els ocells meravellats per la teva bellesa
Li canten al sol matiner
I amb la teva senzillesa
Els hi cantes tu també.

La teva veu serena
El teu somriure sincer
Cant de sirena
Que em fa sentir bé.

Que trist despertar-me
I veure que tan sols ets dins meu
Que quan surti al carrer
No sentiré la teva veu.

Et visc, tu ets jo
I jo sóc un àngel caigut,
No sé d 'on sóc
D' on he vingut...

Tinc les ales trencades
Els ulls vermells
Esperances buidades
Que no s'ompliran mes
I si aquestes es perden
Amb elles el cel.

Realment visc ?

Mai he viscut,
Perquè viure es tenir-te
I mai t'he tingut.

Ets somni etern
Ets lluna en el cel
Si el teu alè fos presó
En ell perdria la raó.

No puc parlar de tu
El teu record estaca
És dur,
Una llàgrima em delata.

Les parpelles em pesen
Les cames paren per dormir,
Si elles es rendeixen
Com faré el camí?

Tan sols demano si no es molt
Viure eternament
Expressar-li de tot cor
Al meu estimat avi
Aquests versos
Abans que el temps s'acabi
I morin els universos...

Un minut mes
Per poder-te mirar
Encara que no em diguis res
Per veure't lluitar.
Per recordar dia a dia
Històries que em van ajudar a créixer
Coses que no sabia
I gràcies a tu no van desaparèixer.

Antics records d'infància
Que guardo encara el la meva ment
El teu caminar amb el elegància
El teu treballar lent.

Un minut mes
Per compartir rialles
En el teu cor encès.

Per demanar-li a la lluna plena
La llibertat que un dia vas perdre,
Per lliurar-te d'aquesta condemna
Que ara et fa seure.

Fúria que m'envaeix l'esperit
I m'humiteja els ulls
Que amb força m'ha ferit
Després d'amagar els punys.

Mouria cel i terra per tornar enrere
Tenint encara mes presents
Els minuts que es mantenen en espera.

Has canviat tant estimat avi
Els teus ulls en silenci ploren,
En silenci temps passats enyoren.

I ara aquí estàs,
Vora el balcó senyalant arreu
Des d ‘on segurament recordaràs
Allò que has deixat en aquell poble teu.

Mai vull que se t'endugui la mort,
Que passi full i et deixi en espera,
Que tu ets massa fort
Per partir ara amb ella.

Necessito marxar per amagar-me
Escriure per acomiadar-me
Pessigar-me potser
Si soc sincera no ho sé...

Que m'està passant ?


Perdo la son,
La gana ha marxat
Visc en un món que s'ha trastornat.

Les promeses es trenquen
Els petons fereixen
I ja les forces em vencen.

Víctima del desamor
De la nit i el dia,
Companya del dolor
Que el meu cor omplia.

Anima que vaga
Entre els somnis i esperances
De la gent que lluitava
Per un mon millor,
Ple de llum
I també d'amor.

En les meves venes
El plom navega,
Mentres les penes
Miren com s'ofega.

Tres potes en una cadira
Portes sense pany
Realitat o engany ?

Cada minut es fa mes etern
Cada segon em fa esgarrifança
I aquest mon cada cop mes cruel
Ja perd l'esperança.

Mentres els que son lliures riuen
I els engabiats ploren
Altres no viuen,
En silenci moren.

Producte de guerres cruels
A mans d'assassins
Que morin ells
Els seus cors a bocins.

Impotència,
Fúria silenciada
Tanta violència
Mai aturada.


Govern i societat,
Pau i respecte,
Antònims des de sempre.

M'aturo a reflexionar
Buscant sempre un perquè ,
No ho puc canviar
No hi puc fer res.

Cames feixugues,
Ocells de dol
Per què no et bellugues ?
Emprèn de nou el vol!

Em sembla escoltar-te
Veure't entre els pins,
Vindré a buscar-te
Per diferents camins.

Cruelment em rapta
El deliri profund,
De tu m'aparta
Em porta lluny.

Sé que no et tindré
Que quan em desperti
No hi serà el teu alè.

I que quan la neu es fongui
I l'oreneta faci el niu,
No hi haurà veu que em respongui
O m'insinuï que ets viu.

De vegades em quedo dormida
Pensant en els teus llavis
Fets a mida,
Dissenyats per savis.

Prou de patiment
Massa llàgrimes vesades,
En aquest carreró estret
I viuran de nou les fades.

Passejaran novament
Per les meves entranyes
Em netejaran la ment,
Però primer he d'anar a buscar-les.



On els desitjos descansen
Allà entre els estels,
Les fades dansen
Amb els seus cascavells.

Voldran venir?
Potser ja m'han oblidat
I si es així
La meva mort haurà arribat.

Vestida amb cendres
Vindrà a per mi
I sense dir res
Cremarà el meu destí.

Fades del ahir
I potser del demà
Veniu amb mi
Doneu-me la mà.

Feu-me entendre que tot s'acaba
Que la mort s'enduu el que estimes
La foscor venç la flama
I amb ella els dies...

Els meus avis moriran,
Ulls que es tancaran,
Però en aquest cor jove
Vius seguiran.

També mort l'amor
Quan no pots estimar
I igual que una flor
Poc a poc es pansirà.

No puc estimar-te
O dir que t'adoro,
Ni tan sols insinuar-te
Que sense tu moro.

Jove príncep immortal
D'ulls de vidre
I foc a la sang.

D'ànima trencada
Que la música ha omplert
Treu-me d'una vegada
D'aquest desert.


Allargo la mà
I provo de tocar-te
Potser demà
Podré trobar-te.

Sorpresa ploro
Ets aquí,
De felicitat moro
Ets el meu verí.

Ja puc deixar de somiar
Tot el que volia aquí està.
Digues amor,
Que et feia por ?

No importa, has vingut
La neu es desfà
La boira ha desaparegut
I el cel és fa clar..

Les paraules han mort,
No se que dir,
Digues tresor
Et quedaràs amb mi ?

Apartes la mirada,
Et sento sospirar,
És l'ultima vegada
Que et podré besar ?

Marxes a d'altres terres
On mai podré arribar
Allà on la nit és dia
I el dia esdevé foscor
Et recordaré com eres
Quan et podia abraçar
I en els teus llavis em fonia
Per així matar al dolor.

T'acomiades
Em dius q no m'oblidaràs
Que m'estimaves
I que sempre ho faràs.

No t'entenc
Podries quedar-te
Vivint el present
Sense amagar-te.


Marxa tan és,
No penso insistir
Ja no em veuràs mes
S'ha acabat el teu verí.

I ara aquí sola
Sentint com l'ànima em tremola,
Les llàgrimes em tallen la pell
I el meu cor ha marxat amb ell.

Lloba sense manada
Per la lluna guiada
En aquest camí
Sense principi ni tampoc fi.