El viatge d'en Manelitus

Hi havia una vegada un homenet alt, prim i ros que vivia en un poblet de la muntanya anomenat Pinetell. Un dia l'homenet que és deia Manel -però tots li deien Manelitus-, va pensar en aquells bons moments de quan era petit i en que la seva mare li explicava contes. Un dels contes que li agradava mes de sentir a en Manelitus era el de "El viatger que mai no parava de viatjar". Aquest viatger vivia a França i un dia es va proposar a anar a fer un viatge al sud d'Àfrica. Quan va arribar amb avió va anar a la selva Vitjorà i va trobar un poble que és deia Veneporre on les persones eren molt pobres. Quan va arribar va saludar a tota la gent de Veneporre i és va fer amic d´elles. Allí va fer una fundació que es deia "Tothom té de ajudar als mes pobres". Va fer construir un hospital i una escola. Els nens van estar molt contents per que van poder aprendre, a llegir i a escriure a l'escola i també per el hospital per que els van curar de totes les infermetats, però els pares i els padrins encara estaven mes contents que els nens. Al cap d'uns mesos el viatger va haver de tornar a França i totes les persones de Veneporre es van quedar molt tristes. Quan va acabar de acomiadar-se va tornar a França amb el seu avió per que tenia de fer altres viatges i descobrir coses noves.
A en Manelitus li agradava tant aquest conte que volia fer el mateix viatge que el viatger d'aquell conte. En Manelitus va sortir del seu poblet amb un avió. Quan va arribar al sud d'Àfrica va llogar un cotxe però estava molt atrotinat i quan va ser a mig camí se li va parar i va tindre que continuar el camí caminant. Quan faltava poc per arribar a Veneporre va trobar una cruïlla amb dos camins, un cap a la dreta i l'altre cap a la esquerra i en Manelitus va agafar el camí equivocat, que duia a una selva. Aquella selva estava envoltada de roques i d'arbres.
Al cap d'una estona va sentir sorolls als matolls es va girar i va veure un lleopard que se l'estava mirant i en Manelitus es va espantar molt i va començar a córrer fins que va veure una cova i es va amagar a dins. La cova era molt fosca i humida. En Manelitus va ensopegar amb una pedra i al moment que va caure a terra va fer un gran crit i va despertar a tots els ratpenats que hi havia a l'interior de la cova.
En Manelitus es va espantar i va sortir corrents cap a fora de la cova. A fora de la cova és va trobar el lleopard que l'estava esperant. En Manelitus va pensar que el lleopard se'l menjaria, però va tindre la gran sort de veure una tribu de caçadors i en manelitus va cridar:
-Ajudeu-me, ajudeu-me que el lleopard m'està apunt de menjar!!!!
Els caçadors van caçar el lleopard i li van preguntar a en Manelitus:
-Que hi fas tu en aquesta selva plena de animals ferotges?
I ell va contestar:
-Jo volia anar al poble Veneporre però m'he perdut.
Els caçadors li van dir:
-Nosaltres som d'aquest poble si vols pots venir amb nosaltres.
En Manelitus va anar al poble i va veure que hi havia una escola i un hospital. En Manelitus va pensar que el conte que li havia explicat la seva mare quan era petit, havia passat de veritat.
Al cap d'uns dies en Manelitus va tornar cap al seu poble Pinetell, content i feliç d'haver viscut aquella aventura.


Sergi Gibert