Cercador
El teu sol
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Aquest és l'enllaç al poema d'Unaquimera que, sense ella saber-ho, que jo sàpiga m'ha dut a escriure el meu com el gust que queda després d'una bona teca:
El teu sol, m'arriba adient
per tal d'encendre'm l'ànsia
de fer un vers. feixuc i acalorat.
Un crit de calor i d'alegria
per la nova estació que irromp.
Sí. tu em dónes el tomb,
renoves la meva energia.
L'atapeïment se m'ha acabat
torno a encendre la llàntia
cremada pel sol ixent.
És la teva força, poetessa
la teva paraula, un mot treballat.
Allà on cap tècnica pretesa,
no fa falta i s'Acabat.
Ets Unaquimera
immediata com el sol
com aquest esclat d'estiu
que t'enxampa, lluny del riu.
Em fas estimar
amb delit per escriure
el teu poema, tot el mar
Torna les ganes de viure.
trenco les costum i et poso un 10
El deu sol d'aquest
ESTIU.
Comentaris
-
A més d'urgent...[Ofensiu]rnbonet | 04-07-2008
...,ben fet, el poemeta. la 'musa' pot sentir-se contenta!
Salut i rebolica, xicot! -
El nostre sol[Ofensiu]Unaquimera | 25-06-2008 | Valoració: 10
Jo, una musa inspiradora? ei, quina emoció!!!
A més, m'has dedicat un relat plenament d'estiu, la meva estació preferida de l'any: l'has encertat de ple, amic Epicuri!
Els teus versos són plens de sol, des del primer fins el darrer, i no és una manera de dir, sinó una expressió absolutament literal.
Vessen també optimisme, i fan contagiosa la seva alegria, l'energia amb què neixen.
Lluny de tècniques ni cuirasses, els teus mots esclaten com un castell diürn d'espurnes... que no cremen gens, en tocar la pell de la lectora. Ans el contrari: són com carícies lleus i fresques!
T'envio ara mateix una abraçada llarga com una tarda d'estiu i ben rodona i forta, forta com un sol de juny,
Unaquimera
-
m'ha agradat[Ofensiu]unchained melody | 23-06-2008 | Valoració: 8
està molt bé el què has escrit, de veritat que m'ha agradat, no t'havia llegit mai però a partir d'ara ho aniré fent.
Gràcies per llegir-me i comentar-me.
Un petó molt gros.
Bona revetlla de Sant Joan! -
Em sona[Ofensiu]Ullsblaus1 | 22-06-2008 | Valoració: 10
Aquest poema em sona, em penso que el vas escriure mentres comentaves a Unaquimera, per aixó t'hi deus haver inspirat. M'ha agradat molt. Et segeixo llegint. Gràcies.
Un salut amistós d'ullsblaus1
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com