Cercador
El teu carrer
Un relat de: Marc FreixasEl teu carrer es vesteix amb petjades de llum
que no deixen entreveure els dies grisos.
Malgrat això, encara recordes la tristesa
perquè es fa present a moltes hores
aquella insuportable situació desagradable
de creure que tot és una mentida...
de saber-te viu en plena mort.
I després el teu carrer es vesteix amb dies grisos
que no deixen entreveure les petjades de llum.
Res és lluny d'aquesta podrida realitat!!
que no deixen entreveure els dies grisos.
Malgrat això, encara recordes la tristesa
perquè es fa present a moltes hores
aquella insuportable situació desagradable
de creure que tot és una mentida...
de saber-te viu en plena mort.
I després el teu carrer es vesteix amb dies grisos
que no deixen entreveure les petjades de llum.
Res és lluny d'aquesta podrida realitat!!
Comentaris
-
Bon retrat![Ofensiu]Toni Arencón Arias | 05-12-2011 | Valoració: 10
Mudable fragilitat humana... Capacitat de no veure allò que és, o de veure allò que no és, influïts per la nostra situació anímica.
Bon retrat de la mudable fragilitat humana, Marc. -
el carrer no canvia marc...[Ofensiu]joandemataro | 05-12-2011 | Valoració: 10
són els nostres ulls que ens fan veure miratges...
abraçades amb llum
joan -
La llum pot...[Ofensiu]AVERROIS | 04-12-2011 | Valoració: 10
...travessar qualsevol grisor. Tan sols hem de tanvcar els ulls i imaginar la llkum del Sol i la seva calor. Hi ha dies que els tons grisos són molt durs, però no hi ha mal que duri mil anys...i molt menys si deixem que la llum arribi a noslatres.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869401 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.