El temps

Un relat de: Ferran de Montagut

Hi va haver una vegada un filòsof que va dir: Que el temps es or! Però es va descuidar d'afegir que a pesar de que nostre temps sia or! També hi ha de haver un temps per la dona, un temps pels fills i un temps per la família!
*******************
Es possible valorar la importància ha allò que assignem a quelcom considerant el temps que estem disposats a dedicar-li. Quant mes temps li dediquem a alguna cosa, mes evident resulta el valor que tingui per a nosaltres. Si vols conèixer les prioritats d'una persona, fitxat en com fa servir el seu temps.
El temps es el regal mes preuat que tenim dons es limitat. Amb ell podem produir mes diners, però no mes temps. Quant li dediquem una part de temps a una persona, li estem donant una porció de nostre vida, que mai mes podrem recuperar. Nostre temps es nostre vida. El millor regal que li pots fer a una persona es donar-li part del teu temps.
No es suficient dir: Que les relacions son importants; Devem demostra-ho en nostres accions, invertint temps en elles, Les paraules per si soles no valen res. No solament podem dir que estimem, si no es que o devem demostrar-ho. Las relacions exigeixen temps i esforç. L'Amor es llegeix així: TEMPS!
La flaire del amor, no es el que pensem o fem o aportem als demés; es quant sols donem quelcom de nosaltres mateixos. Als homes en particular, els i costa entendre això. La majoria diu: No puc entendre a la meva dona, ni a la mainada. No els i falta de res, els i dono tot el que necessiten. Que mes volen? Ells realment et volen a tu! Al teu temps! Volen part dels teus ulls, les teves orelles, el teu temps, la teva atenció, la teva presencia, el teu interès: El teu Temps!
El mes gran regal d'amor no son les joies, ni les flors, ni els caramels. Es donar part de la teva concentració. L'atenció diu: Et valoro tant, que dono el meu be mes valuós: El meu temps! Sempre que dediquis una petita part del teu temps, estaràs fent un sacrifici, hi aquest sacrifici es part de la flaira del amor!
********************
Epíleg!
Es possible donar sens estimar, però no es pot estimar sens donar!
Estimar es donar-se: Deixar de cantó una part del meu temps, les meves preferències, comoditats, diners, energia i temps per el benefici dels demés que jo estimo!
"EL MILLOR REGAL QUE LI PUGUIS DONAR A LA TEVA DONA FILLS O FAMILIA ES EL TEU" TEMPS!
Fi
Es un relat d'en Ferran de Montagut, escrit avui 26 de Febrer del 2005, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: demontagut@todobaja.com aneu_a_la_merda@yahoo.es etc.

Fes això que jo a qui et dic i seràs immensament feliç la resta de la teva vida es un consell de l'autor deMontagut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

888087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)