El temps passa

Un relat de: Noia Targarina
el temps passa,
i corre i corre,
i els records tornen,
i et sents de vegades trista,
al recordar el passat,
i continues endavant i mires al futur,
un futur incert,
que no saps el que depararà continues caminant i seguint,
ja que no pots parar,
i continues creant records,
i instants al costat de les persones que tens més a prop teu,
i continues pensant i continues sentint l’ amor ,
la simpatia, el parlar de forma agradable,
al costat de les persones que senten el teu amor,
no de les persones que no demostren amor,
i et tornes a sentir especial,
i et tornes a sentir que la gent t’ ajuda,
que senten la teva tristesa i t’ ànimen a continuar,
no de la gent que els és igual el que sents,
i que no t’ entenen ,
m’ agrada sentir-me una més al costat d’ aquestes persones,
que saben escoltar-te,
i sents la simpatia al seu costat,
el seu amor ,
no m’ agrada sentir-me malament si estic al costat d’ algu!
m’ agrada sentir-me estimada !
i sentir que puc continuar vivint i sentir l’ alegria a la meva cara,
i somriure i pensar que em sento viva!
he guanyat i sóc jo mateixa i els que estan al meu costat sempre,
no sols un moment de la meva vida!

Aquesta és la manera que m’ agrada sentir-me!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer