El somriure dels llavis verticals (Narració eròtica)

Un relat de: Ferran de Montagut

Petonejo els teus llavis verticals, acarono aqueixos, tu estirada en aquell nostre llit on fem en ell mil i un somnis, passo la meva llegua dins molt endins d'ells, mentre tu gemegues molt poc a poc, i gaudeixes de les meves carícies linguals, ma llengua treballa molt poc a poc a mida que es va endinsant dins la teva formosa cova d'arrera d'una frondosa cabellera que mes aviat sembla un intens bosc de matolls, jo no paro cada vota soc mes endins d'ella, poc a poc i a mida que soc mes endins, noto una escalfor calenta hi un riu de primer a manera d'aigua clara, que mulla la meva boca, desprès aquell rius d'aigua clara es va espessint i es converteix amb un fluix de llet espessa i dolça que m'entra dins de ma boca calenta, els teus gemecs cada volta son mes i mes forts i seguits jo no vull parar, tu no vols que jo pari, amb les teves mans agafes mon cap i me apreses encontre els teu llavis vaginals, aquella raja vertical que abans semblava molt seriosa ara sembla talment que somrigui, dons es tota oberta de part en part, de vegades fins i tot em sembla que sento el teu somriure en aquella part baixa del teu bonic cos, per les teves cuixes també regalima aquell fluix blanc i espès dons en ma boca ja no ni entra pas mes, la tinc tota plena d'amor i de fluix de llet blanca i espessa, nostres comuns cossos estan completament mullats del teu fluix espès i blanc com la llet condensada jo m'uneixo als teus gemecs, ara som els dos al uní- so, llençols mullats, cossos nus igual o mes mullats, gaudint d'unes meravelloses hores d'una tarda qualsevol, una de tantes tardes com d'altres que em gaudit del mateix, i ha la fi la teva raja seria a rigut de plaer i de gust.
Em parat uns instants, sols uns curts instants per jo poder posar dins de la teva mullada cova el meu membre erecta hi ha la vegada mullat, mullat sols amb el plaer que e sentit mentre a dins teu tenia ma llengua i continuem però ara de diferent manera els teus llavis vaginals agafen amb força el meu enorme membre, mentre continuem fins a quedar esgotats de plaer els dos. Aleshores els dos ens tombem d'amunt d'aquell llit, d'aquells llençols que en realitat si poguessin parlar dirien moltes coses i esgotats per l'esforç descansem una bona estona per poder tornar a començar, fins caure els dos rendits a mercè del llim untats nostres comuns cossos d'una barreja de llets o de fluix, cap d'una estona els dos anem al bany i cuitadament ens freguem l'un a l'altre, suaument, ens saquem i plens d'amor ens vestim i quedem par un altre dia.

Ha sigut un relat eròtic escrit avui 15 de Juliol del 2006, per en Ferran de Montagut, en el meu nou estudi el "MAS DELS TILERS" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: ferran_baron_de_montagut@msn.com etc.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)