Cercador
EL SO SEC D’UNA PERSIANA
Un relat de: jomagi- Compartir:
EL SO SEC D’UNA PERSIANA
-Ho sento molt. Era al vàter.
La veu d’ella va tremolar una mica, prou perquè ell en notés el buit sota l’excusa. Va mirar el telèfon, immòbil.
Quantes mentides caben en un segon? Va recordar la taula parada, el sopar perdent-se, les tres trucades sense resposta. No va dir res.
Al seu cap, el silenci es va convertir en un got d’aigua que vessa lentament. Després va apagar la pantalla. I la distància, de sobte, va fer aquell so sec que fan les persianes en tancar-se del tot.
