Cercador
El so delira
Un relat de: FilaliciEl so delira.
Les gavines comencen a cantar
i els fantasmes xiulen.
Una coral gemega,
som els zombis que busquem la nota
sense diapasó.
Mèeeeeeeu.
Les veus van pel seu camí
i les sopranos s'ajunten
en un xiscle zombi agut.
La resta, sols i perduts.
Sense veu que m'acompanyi,
gemego.
Un pessigolleig m'assalta,
i remugo.
La cremor es va fent més forta,
i crido.
Crido, bramulo com un llop contrabaix,
crido amb ràbia de bèstia
i vomito en so la meva panxa
de zombi.
Els crits han callat,
ara sóc un home nou.
Xiulen les gavines
i els fantasmes canten.
El so encara delira.
l´Autor
125 Relats
134 Comentaris
99445 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.
També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus
"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")