El simfonisme de la mar

Un relat de: Marc Freixas

Tinc un secret amagat en el poema de l'amor;
guardaria tots els trossets de vidre que vaig trencar per tu

( del poema SECRETS SENSE TU ).

Tinc un poema que parla de la música i el mar;
el teu cor una sirena,
i el meu cos una cançó.

A la remor de les hores que em roba el temps,
i a la deriva d'un sufragi d'home bo.

Simfonisme i obra d'aigua blava;
música portada a la seva essència,
amb la melodia refent les onades,
i els acords arribant a les platges.

Paraules que trobo recordant un amor com el teu;
retrobo sentiments perduts,
i disposo el meu cos a nedar per dins de la mar tranquil·la,
per expressar en aquest poema de mar,
tot el simfonisme de la mar.

Aclariment del poema SECRETS SENSE TU :

Rera vidres ajupit sense tu,
sense el teu mirall transparent;
que m'ajudava a aixecar-me quan queia,
i m'animava a riure quan et veia.

De tristesa que jo sento sense tu,
m'he sentit desgraciat i descol·locat,
quan a dins meu ja no hi he vist el teu mirall transparent.

Secrets sense tu a prop meu,
que sense tu amor meu ja no existeixen.

Recordo quan et guardava dins del mirall,
sempre tan transparent!!

Recordo quan et guardava tots els secrets,
sempre tan a prop meu!!

Rera vidres ajupit sense tu,
de tristesa que jo sento sense tu,
i de secrets que sense tu ja no existeixen.

Secrets sense tu per oblidar,
que em diuen adéu amb la seva mà.

( encara guardo tots els trossets de vidre que vaig trencar )

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.