El simfonisme de la mar

Tinc un secret amagat en el poema de l'amor;
guardaria tots els trossets de vidre que vaig trencar per tu

( del poema SECRETS SENSE TU ).

Tinc un poema que parla de la música i el mar;
el teu cor una sirena,
i el meu cos una cançó.

A la remor de les hores que em roba el temps,
i a la deriva d'un sufragi d'home bo.

Simfonisme i obra d'aigua blava;
música portada a la seva essència,
amb la melodia refent les onades,
i els acords arribant a les platges.

Paraules que trobo recordant un amor com el teu;
retrobo sentiments perduts,
i disposo el meu cos a nedar per dins de la mar tranquil·la,
per expressar en aquest poema de mar,
tot el simfonisme de la mar.

Aclariment del poema SECRETS SENSE TU :

Rera vidres ajupit sense tu,
sense el teu mirall transparent;
que m'ajudava a aixecar-me quan queia,
i m'animava a riure quan et veia.

De tristesa que jo sento sense tu,
m'he sentit desgraciat i descol·locat,
quan a dins meu ja no hi he vist el teu mirall transparent.

Secrets sense tu a prop meu,
que sense tu amor meu ja no existeixen.

Recordo quan et guardava dins del mirall,
sempre tan transparent!!

Recordo quan et guardava tots els secrets,
sempre tan a prop meu!!

Rera vidres ajupit sense tu,
de tristesa que jo sento sense tu,
i de secrets que sense tu ja no existeixen.

Secrets sense tu per oblidar,
que em diuen adéu amb la seva mà.

( encara guardo tots els trossets de vidre que vaig trencar )