el silenci

Els nostres fronts es toquen, intenten fer una mica més petit el mar de paraules que ens separa. Conservem a la memòria cada carícia suau, cada frec, ens arranquem l'un a l'altre la més petita sensació que pot captar la nostra pell. Tancats en nosaltres mateixos, escoltem els nostres silencis. La lluna està en quart creixent i sembla que ens dediqui un somriure de burla darrere el seu teló de núvols juganers.
Ni tan sols les fulles dels castanyers ballen, aquesta nit. Ens rodegen, expectants, banyats en una pluja d'estrelles. El ball de les teves pupil·les tèrboles, que de sobte em miren, trenca la quietud, com un foc que s'aviva i es refà de nou de les cendres.
La música dels teus silencis m'atrapa.