Cercador
El silenci
Un relat de: Natàlia Sancho Sabaté- Compartir:
Les paraules,
se les endú el vent,
però el silenci
és depriment.
L'absència de la vida,
l'absència de la veu,
et tortura el cap
et deixa buit dins teu.
Un silenci profund,
una pau silenciosa,
l'aroma d'una rosa,
que esclata rabiosa.
Un so dintre meu,
ofegat per la veu,
un suspir a l'aire,
d'aquesta prosa tan breu.
Comentaris
-
el silenci[Ofensiu]Natàlia Sancho Sabaté | 20-12-2011
Si, la veritat és que estic dacord amb tu i el que dius, però jo hi veig dos significts. El significat que he esmentat en el poema de la tristesa, el buit interior, depriment,... bàsicament referint-me a la societat, al sentirte incomprès, nose com explicar-ho. I l'altre al que tu et refereixes, perquè com a tothom m'agrada estar apartada de la societat en alguns moments determinats, i també ajuda en moltes ocassions, però hi he parlat de l'altre aspecte que hi veig, simplement és això. Però m'ho prenc com una crítica positiva, moltes gràcies :)
-
Silenci positiu[Ofensiu]Joan G. Pons | 20-12-2011 | Valoració: 7
El silenci comunica. A mi m'ajuda molt fer espais de silenci. Discrepo amb respecte. No és depriment.
