El seu somriure

Miraculós el paisatge que veig davant meu
sembla metzina entre els cabells daurats de les estrelles.

Pur miracle el dringar dels núvols prims
que enlluernen el cel i els meus ulls.

Voldria que ella pogués veure el paisatge encès
de vida i de llum.

Però clou ja fa dies els ulls i només queda el record
de veure ,entre imatges tendres, el seu somriure.