EL SEU REFUGI

L'Helena, en acabar la guàrdia, rep el watsapp:
-T'espero fora! Necessito desconnectar!
La Míriam l’espera per marxar juntes cap al Ripollès.
Quan l'Helena surt fa mala cara. Entra al vehicle.
-No t'imagines com de dura ha estat, avui!
La Míriam, empàtica, la comprèn. La seva amiga treballa d'auxiliar d'ambulància i afronta tota mena de situacions. Té un coratge ingent que fa que mai s'enfonsi, però està tocada.
-Hem atès una embarassada! Li ha costat molt quedar-hi i la maternitat és la seva màxima il·lusió.

Quan l'Helena s'adorm, la Míriam nota un fort sentiment, fa molt que no va amb algú de vacances. Se sent acompanyada i això la fa feliç. Malgrat que no viuen el mateix moment vital, creu que la confiança que han consolidat la pot ajudar a trobar el seu rumb.

Aparquen a Queralbs. Defugen la massificació. Els caldrà tres hores per arribar al Refugi de Coma de Vaca, on tenen reserva. Inicien la pujada. L'aire ja no és dens i caminant es relaxen. S'asseuen al Salt del Grill i el contemplen. No els calen paraules: perceben l'aigua com l'origen de la vida. Reprenen la senda i l'Helena explica què pensa:
-Tinc una edat i ja no puc esperar més.
S'acosta al cingle i crida: "Vull ser mare"!

En aquell moment tot canvia. L'engorjat per on transitaven s'obre i veuen la planúria. No saben si és una metàfora, però l'indret els sembla el paradís.
La Míriam perd l'equilibri i l’amiga li dona la mà per redreçar-la. Aquest gest insignificant, però explícit, l’infon un determini. A les envistes del refugi, la mira als ulls i gosa dir-li:
- M'agradaria acompanyar-te en aquest procés. Voldria ser la teva parella per fer créixer i educar el nostre fill.

Per això, Coma de Vaca sempre serà el seu refugi, on la Terra les va connectar al corrent de la vida. Lluny de les tribulacions van sentir l'instint de procreació. Ara, el seu lema és poblar la Terra amb respecte, perquè en formem part i si l'escoltem sempre ens parla, com a elles el dia que les va ajudar a trobar el seu camí.