el secret dels innocents

Un relat de: Marc Freixas

el secret que guarda cada cor dels innocents
és més important que la bomba que ens vol matar


no hi ha prou raons per fer morir la solitud de cada pensament


mentre la fam es presenta a cantonades de carrers que no són,
sé que no sé res de res absolutament...

i fan callar les nostres respostes
indicant camins erronis

maltractant fins i tot les paraules de la poesia universal


el secret que guarda cada cor dels innocents ets tu...

i tu fas possible que ara jo t'escrigui aquest últim vers :


que la pau ens regali aquella sort que ahir ens va mancar


-(sabries
dir-me
quin
és
el
secret
que
guarda
cada
cor
dels
innocents?)-

Comentaris

  • Innocència: que no la perdem mai![Ofensiu]
    Eugeni Mur | 25-08-2005 | Valoració: 7

    "Jo no sé dir-te quin secret guarda el cor dels innocents" (és un secret).

    Sabries dir-me què amaga el cor, dels qui afalaguen i no valoren?.

    M'ha agradat el teu poema.

  • un secret compartit...[Ofensiu]
    ROSASP | 25-08-2005

    Aquest secret sempre ens ajudarà a somriure i trobar nous camins. A no deixar de creure que encara molts somnis són possibles, que la força viu molt endins dels cors i és difícil de destruir.

    M'ha arribat com una cançó i les darreres paraules pronunciades a cau d'orella són un bàlsam per les ferides!

    Gràcies per la recomanació del poema "Mare" d'en Josep.
    És una bufada d'esperança.

    Una abraçada Marc!
    M'alegra molt tenir-te per aquí amb noves idees i nova imatge!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.