El Sant!

Un relat de: Ferran de Montagut

El Sant entre els humans es una cosa molt costumista en el Santoral Catòlic, un dels Sants mes usuals en la nostre terra Catalana entre tants d'altres son Joan, Pere i Sant Jaume, almenys en aqueixos que antigament ni havia molts mes que ara, son sonats, dons el dia abans del Sant, avui en dia encara es fa una revetlla amb coca de fruites ho de llardons, segons el lloc, la mes sonada d'aqueixes revetlles es la del Sant Joan, es la que es fan molts mes fogueres, es tiren petards i coets es segons diu la tradició la nit mes curta del any, es nit de bruixes i de bruixots, de diables i de diableries, de gresca de saltar fogueres i de ballarugues, es com diuen una nit màgica.
Per Sant Pere també es fa una revetlla, però no es tan sonada com la de Sant Joan, avui en dia aquesta i la de Sant Jaume cada volta es celebrar menys, aqueixos dos avui en dia quasi no es celebra la revetlla, si es fa son casos molt aïllats. De tota manera no se si això es perdrà a copia dels anys potser sols quedi la del Sant Joan, definitivament, com cosa instaurada com el que he dit la nit màgica, de las coques, dels focs, dels petards i les ballarugues, nit curta i assenyalada.
Hi encara que ja no es posi aquest nom de Joan, la festa seguirà sent igual.
Recordo que abans quant jo era un nen, no hi havia casa que no tingués un Joan, un Pere, un Jaume ho un Josep, la dita Catalana diu: "De Joseps Joans i ases ni han en totes les cases". Avui aquesta dita sols es un record, dons son noms que ja han desaparegut del cap del jovent, avui es posen altre mena de noms, que jo en realitat no se si son Sants o que?
La mainada d'avui en dia porten diferents noms, com Nil, Ester, Ainoa, Florència, Roger, Paula, Mireia, Adam Eric i molts altres que no acabaria mai d'escriure o d'anomenar. Es el progrés, aqueixos no tenen revetlles, son noms sense cap mena de cap mena d'interès, però clar es la moda.
Abans es posaven els noms dels avis, de les àvies i/o dels pares, el padrí o la padrina escollien un nom, els pares del nadó els hi semblava be, aleshores aquell nadó al batejar-lo com ell no podia triar, li tocava el que li havien predestinat, el capellà un altre li posava, i si mal no recordo els pares del infant escollien un segon nom, però el que en la realitat valia era el primer, obstant en el Jutjat consta el primer i si es un nom compost consten els dos que es un. Ho el que els pares o padrins apuntaven en ell. Encara que en l'Església, constaven en la forma en que havien estat posats.
Avui en dia sense ànim d'ofendre a ningú, es fa el que dona la gana, com que en realitat amb els avenços moderns de les televisions, ordinadors i que no hi ha familiaritat, cadascun posa aqueixos noms tant estranys, de tota manera, no hi tinc res a dir, cadascun amb lo seu fa el que li dona la real gana, sols he volgut donar un toc d'atenció del que eren els Sants d'abans. Aqueixos noms fora del Santoral, venen d'Amèrica, o d'altres països, no Catòlics.

Ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit avui 22 d'Agost del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.
Notes: Amb això que sols es la meva modesta opinió, no voldria pas ofendre a ningú, ja ho he dit sols es un comentari. L'autor deMontagut

Verge de Altagracia de les Neus / Verge de les neus dibuix del Ferran de Montagut, postal Nadalenca del 2004

Comentaris

  • Amb ànim constructiu i sense cap tipus d'arrogància[Ofensiu]
    Arxiax | 30-08-2005

    deixa'm fer-te notar alguns errors ortogràfics o gramaticals en la teva biografia. Entenc que probablement l'escola a què anares no fou en català, i que escrius més de lectura i oïda que no pas d'escola.
    -Dons (que caldria en tot cas escriure "doncs") no admet valor causal en català; es tracta d'un castellanisme d'ús. Per a aquest valor, cal utilitzar "car", "ja que".
    -La norma d'accentuació indica que s'han d'accentuar totes les paraules agudes que acabin en vocal, vocal + essa i -en o -in; les planes que no acabin en cap de les terminacions anteriors, i totes les esdrúixules. Així: fàbriques, tèxtils, Còrsega, passàvem, ocasió, pàgina, cèlebre, aquí.
    -La forma "tanmateix", utilitzada per a expressar oposició, s'escriu junta. De fet, en comptades ocasions es pot escriure "tant mateix".
    -La forma "és clar" s'ha d'escriure seguint la normativa, per bé que en el català oral l'ús hagi derivat en una forma que indueix a escriure "es clar" o "esclar".
    - Cal accentuar alguns monosíl·labs, essent l'accent diacrític. Habitualment, s'accentua la paraula que menys importància gramatical té (be - substantiu, en oposició a bé - adverbi; soc-substantiu en oposició a sóc-verb)), si bé en alguns casos això no és possible, sigui perquè es tracta d'un so neutre (mon- adjectiu determinatiu possessiu, en oposició a món-substantiu) o perquè ambdós mots tenen la mateixa categoria (os- substantiu, en oposició a ós - substantiu). En aquest últim cas, es sol accentuar el so tancat.
    - El pronom àton "us" no admet altra forma escrita. "Us dic això", "Us adoneu d'això".
    -Els diftongs en català són majoritàriament creixents (ia, ie, io, ua, ue, uo, ui, uu). Aquest és el motiu pel qual paraules com havia o tenia no duen acent (planes acabades en vocal) mentre que sí que en duen teníem, vivíem (planes no acabades en cap terminació de les citades) i pària, solitària (esdrúixules).
    -La conjunció copulativa coordinada positiva "i" s'escriu sense hac. Tampoc no admet la forma "e"; estiu i tardor, estiu i hivern.
    -L'adverbi "arreu" forma un sol mot, tan en la pornúncia com en l'escriptura.
    -L'essa sorda (sabata) es pot escriure amb doble essa entre vocals, però no amb una de sola: Passeig, passàvem.
    -En les oposicions "quan-quant" i "tan-tant", cal utilitzar la forma sense t quan es tracti d'un nexe (vine quan vulguis, tinc tan de mal) i les formes amb t quan indiqui quantitat (Quants en tens?, En tinc tants)
    -Esteve s'escriu amb e final, com la majoria de mots masculins acabats en vocal neutra.

    No vull que aquest comentari sembli rude, prepotent o res de semblant; ans al contrari, m'agradaria encoratjar-te a la millora com a repte personal. Moltes gràcies per llegir fins aquí.

  • Tampoc sense voler ofendre[Ofensiu]
    Arxiax | 30-08-2005

    Sense cap ànim d'ofendre ni de ser rude, crec que t'he de dir que estàs mal informat. Noms com Arnau, Oriol o Marc per a nen, o Anna, Marta o Maria es segueixen posant, i molt. Com a mínim, fa disset anys es posaven (és l'edat que tinc, i són noms d'amics meus), i l'experiència que tinc treballant en escoles em diu que encara es posen. David, Noemí, Jordi, Helena, que pootser els inclous en la llista de noms foranis?
    Potser ets dels que defensa una mena de "pura-sang" català. És més català un Puig que un López, un Montades que un García? És més català qui opta pel nom de l'àvia (Antònia, Gràcia, Victòria) que per un de curt i dolç (Aina, Estel, Laia)?
    Perquè cal que siguin noms amb sant i tradició per ser noms bons? Fa millor persona dir-se Raimunda que dir-se Clàudia?
    Potser el que passa és que, com en tot i com sempre, hi ha tendències. Hi ha noms que es posaven molt en una generació i després no s'han posat, i més tard s'han recuperat.
    No dic que no tinguis raó. Probablement ho veus diferent, però deixa'm fer-te una pregunta:
    A la teva filla, què li posaries abans: Restituta, un nom català, amb tradició, santa i onomàstica, o Carla, un nom forani i sense tradició? Espero pel seu bé que no fos Restituta.
    Planteja't, si et plau, que, com digué un savi, la llibertat personal acaba on comença la del veí. Ets lliure de posar el nom que vulguis als teus fills. Però, et consideres capacitat per decidir el del dels altres?
    Et recomano també que revisis l'ortografia. Una cosa és un error tipogràfic, i l'altre és la voluntat excessiva de correcció, que fa que es confongui amb complicació, i desemboca en errors.
    - "Ho" és un pronom àton, que substitueix atributs i complements directes indeterminats; En Joan vol que vinguis - En Joan ho vol. Per a la conjunció coordinada adversativa, la forma escrita és "o"; Compra móres o cireres. No s'admet la forma "u". Tanca o obre la porta.
    -La forma impersonal "hi ha" no admet cap tipus de plural. Així, és indiferent si "hi ha un gos" o si "hi ha vint gossos".

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

870626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)