El riu com la vida

Allà a dalt de les grans muntanyes brolla entre les brillants roques un petit rierol, només es un rajolí d’aigua cristal•lina i salta per damunt les pedres i agafa força, res l’atura i es fa més gran i baixa i baixa més i ara s’estreny i més avall s’eixampla i ja és un riu que corre ara per la plana i segueix el seu curs i mentre passa, acarona les flors de la ribera i sacia la terra assedegada i baixa i s’amaga dins del bosc i tomba i re tomba i ja és gran i passa elegant i orgullós per pobles i ciutats i surt altra vegada a camp obert buscant el seu destí final el gran mar blau.
Jo sóc petit rierol, tu iaia, ja ets mar.