El Ratolí! (Conte infantil)

Curt conte per explicar a la mainada en les llargues nits d'hivern:

Nostre conte comença així: En una casa allà casi perduda en el bell mig del camp i vivia un home sol, dons els seus fills ja s'havien anat casant i ja tenien la seva pròpia família feta en altres llocs d'aquest mon. Aquest home era un fanàtic de la cuina, hi heus aquí que un bon dia al entrar a la seva cuina de la casa on feliçment vivia, es va trobar que no estava sol! Per primera vegada en molts anys de soledat tenia companyia, hi es que estan dins aquella gran cuina va veure com un ombra que li passava molt corrent davant dels seus esparverats ulls... Era un ratolí, es digué baia ratolí! Hi sortí d'aquella cuina tot esparverat, per l'espant sofert, com que estava tant acostumat a estar sol, de sobte trobar-se amb aquell company no li va sentir gens be! Aleshores ja quant entrava a la cuina cantava pel fet sols d'espantar aquella bèstia, mentre es preparava quelcom o be per a dinar o be per a sopar, el just per marxar molt presuròs del lloc, un dia va pensar en que devia trobar la manera d'eliminar-lo ja que els dos en aquella cuina no hi podien conviure, es va assessorar i li varen dir que havia de comprar rateres posar-hi cansalada o formatge i parar-les, aquell home allò ho va trobar molt desagradable i pensar mira que si s'hi agafa quina manera de morir mes terrible! Oh! Hi es que ames la veuré jo morta i aleshores que faig amb ella, quin fàstic treurel·la del lloc on ha trobat la terrible mort. Va pensar provaré un altre manera i agafà unes tapes de uns pots petits i al d'amunt i va posar un tros de bon formatge Manxego semi sec, ven mullat d'aigua ras, extri que ell feia servir per netejar els seus pinzells de quant pintava quadres al oli! El col·locar amb molta cura en el lloc on sempre de la cuina ell passava, a mitja tarda i al vespre quant de mala manera i cantant va fer aquell dia el seu sopar va mirar i encara estava sencer, sent anar a treballar i al matí al arribar a la casa, el primer que va fer va ser entrar a la cuina; per tal de veure si el formatge encara estava en el seu lloc i... Oh! Sorpresa allà no hi havia res, sols la tapa buida el ratolí se l'havia cruspit. La propera nit va posar un altre tros, però aquesta vegada amb amoníac ven mullat es digué això deu de ser molt mes verinós. Hi es fe per sopar una bona sípia a la planxa, amb les preses de sortir de la cuina no es va recordar de tancar el gas, cosa que sempre feia abans de ser allí aquell estrany i no desitjat company! Hi després de sopar aquella deliciosa sípia va marxar com cada vespre a treballar, pensant que a la nit el ratolí es cruspiria el formatge mullat per arreu amb l'amoníac. Va arribar pel matí com sempre de treballar i es dirigí desprès de tancar la porta de la casa tot content cap a la cuina per tal de veure si s'havia cruspit aquell tros de formatge: Però al prendre la llum s'escoltà una terrible deflació i la cuina i home varen volar pels aires, quedant estes al terra aquell bon home envoltat en un basalt de sang i abeura nens si sabeu qui estava d'amunt d'ell? Dons d'amunt d'ell estava aquell ratolí com rient tot feliç i content per haver eliminat a aquell estrany company que s'havia colat en la seva cuina i que volia acabar amb la seva vida, i la dels seus congèneres. Havia guanyat el ratolí!

**********************

Epíleg
Això amics ens ensenya que de tots els animalons las rates i els ratolins son els mes forts de la creació, intel·ligents com mai ningú s'ho havia pensat, els savis Americans varen fer proves amb diferents espècies d'animalons tirant una bomba atòmica i els únics que varen sobreviure varen ser les rates i els ratolins!

Idea i escrit per En Ferran de Montagut, avui 25 de Juliol del 2004, diada de Sant Jaume recordant la casa on vaig viure molt feliç els meus primers anys de vida al costat dels papàs, el papà avui seria el seu Sant i recordant també aquella entranyable i vella cuina que l'àvia Eulàlia feia aquells menjars tant bon i amb tant d'amor, i que en ella algun jorn crec que ni havia d'haver algun d'aqueixos ratolins, però jo mai l'havia vist! Com deia es escrit en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
E-mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.