El que és de la nit

Colps, colps i més colps. Això que escolte és imaginació meua. Però eixe soroll persisteix temps i temps. Primera reacció, il·lumine l'habitació. Deu segons mirant fixament la finestra i tanque llums. Amague el cap baix del coixí, potser així desapareixerà. Xe, açò no para! Desvetllat, bote del llit i decidit vaig cap a la terrassa. Fora... res, pluja suau i vent que bufa de llevant amb força. Bec aigua i per tant pixe, torne al llit. Tot continua igual, però ara les passes d'ombra s'apoderen dels meus somnis, i en un tres i no res caic abatut. Els timbals ja no sonen i gràcies a Déu, la porteta algú l'ha tancada.