El progrés

Un relat de: Ferran de Montagut

Aquesta paraula "progrés" ho ha malmès tot, on abans hi havia una carretera normaleta però amplia, el dos mil tres els hi ha semblat que era poc amplia i sens pensar eres, apa; a fer-la mes amplia, per això trencant arbres centenaris roures, alzines i camps de conreeu i si pel mig hi ha una casa de pedra, d'aquelles, tant formoses boniques i grans, es a ells tot igual, al terra, el "progrés" no respecta res.
Si ens parem a pensar aquella o aquells "Masos" fent memòria anys enrera i quant encara no existien els cotxes, sols carruatges tirats per cavalls o altres animals, aleshores no existia el "progrés" estic segur que en ells hi vivien famílies gaudint d'una felicitat immensa, pares, avis, fills nets besnéts que conreaven les seves terres que envoltaven el "Mas", eren feliços però va venir el "progrés" i aquelles gents o veren anar morint o anar desplaçant-se de lloc o per la feina o per haver casat amb alguna pubilla de fora del seu "Mas" que el veié néixer, que el veié jugar de petit o petita, que el veié plorar, riure i tota mena de calamitats i benaurances. Per que? Dons perquè el "progrés" va arribar a les seves terres, degut a l'abandó de les terres conreades.
Jo feia uns dies que passava per una carretera que va des de Olot a Girona ho ha Figueres, una carretera al meu veure bona, i sempre mirava una casa, un gran "Mas" que casi tocava a peu de carretera, segons es va cap a Girona des de Olot a la dreta, quant jo per allí davant passava pensava que devia de ser molt anys enrera d'una bona família acomodada hi ho treballadora, pels meus endins pensava amb les seves lluites, per tirar endavant el "Mas" les seves rialles amb el naixement d'algun fill i els plors amb la mort d'un ser estimat i que al passar dels anys aquelles venerades pedres havien escoltat, velles però avui encara fortes a pesar de no viure ja ningú, tota la casa "Mas" es veia sencera sols li faltava un trocet del taulat, finestrals i portes també li mancaven, però tot i amb això es veia un gran vell i encara bonic "Mas".
Els encarregats de fer ample l'actual carretera uns quilometres avall feien els seus treballs tallant arbres mil·lenaris i fent malves camps, jo cada volta que per allí passava pensava: Segur que aquesta casa, aquest "Mas" el respectaran i desviaran un xic la carretera amplia. Cada dia quant passava estava jo content de contemplar-la bonica majestuosa allí al costat dret de la carretera, era un toc mes del bonic paisatge de la nostra Comarca de la "Garrotxa", envoltada per aquell camp.
Avui, al passar el meu cor s'ha capgirat el bell "Mas" ja no hi era, sols un munt de runa, al seu costat mirant des de dins del meu cotxe, he observat trist aquell munt de runa, aquella gran i explendit "Mas" amb tants i tants anys d'històries viscudes, ara les seves pedres ja no ens diran mai mes res, dons ja no hi son han desaparegut per sempre, d'aquell bell paisatge "Garrotxi", ara es com un desert de terres remogudes per les maquines del "progrés" jo el cotxe he parat en un costat de la carretera per tal de donar-li el últim adéu al "Mas", poc a poc en aquell munt de runes m'he acostat, al contemplar-la al seu costat he vist una nena petita que la mirava de molt prop, he pensat que potser hi havia viscut, potser en ella hi havia nascut, tocava tristona amb ses petites manetes els terrossos de les pedres, venerades com donant un últim adéu, poc a poc m'he apropat a ella hi he vist dels seus ulls infantons que una llàgrima li regalimava cara avall. Jo en silenci he tornat al meu cotxe, marxant d'allí pensant amb els avantpassats que hi varen viure en ella varen ser feliços, o talment infeliços tal vegada, perquè en aquesta vida nostre hi ha de tot. Però segurament que aquell infant, aquella nena petita devia ser una besnéta del "Mas" i pensant això he fugit d'allí tot pensant això es el "progrés".

Autor: Ferran de Montagut, escrit avui dia 17 Juny del 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de Girona, Catalunya!
Notes: Aquesta Narració verídica, es dedicada a la Garrotxa ihi ha les seves gents i sols ha sortit de la meva ment, l'autor: deMontagut E-Mazil: fnaspleda@hotmail.com etc.


Comentaris

  • progrés[Ofensiu]
    donablanca | 13-04-2005 | Valoració: 10

    veig qu tens certa nostalgia dels temps passats.
    aixó és bo, pq ajudes a mantenir viva la memòria col·lectiva quan escrius el teus relats de vivencies

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)