Cercador
El príncep dels seus somnis
Un relat de: Juddit- Compartir:
Hi havia una vegada una noia, anomenada Nadia que tenia 16 anys i que estava enamorada d'un príncep verd.
Entre aquest príncep i la Nadia no hi havia res, només parlaven pel messenger. No s'havien vist mai perquè el príncep no sortia del seu petit palau i la Nadia només voltava pel centre de la ciutat. Un dia la Nadia li va demanar per quedar perquè no aguantava més, encara que en el fons es moria de vergonya ...
El príncep va estar una estona sense contestar i la Nadia es posava més nerviosa i començava a mossegar-se les ungles, però finalment li va contestar. Li va dir que si volia podia venir al seu palau i ferien un volt pel jardí. La Nadia tota contenta li va dir que sí, però una vegada allà es moria de vergonya: no sabia si tocar el timbre. El noi la va veure per la finestra, es va acostar a la porta i li va dir: Què passa, per què no toques el timbre? La Nadia tota vermella no sabia què contestar. Al cap d’un moment el príncep la va fer passar i van començar a fer volts pel jardí, explicant-se tota la seva vida.
La Nadia, quan se’n va anar, encara estava molt més enamorada. Els dies van anar passant i quedaven cada dia. Es van enamorar un de l’altre però ni el príncep ni la Nadia no sabien expressar els seus sentiments. Tots dos van deixar passar el temps.
Un dia el príncep va trucar a la Nadia perquè vingués, ja que volia parla amb ella. La Nadia ràpidament va anar al palau. Quan va arribar, el príncep ja l’estava esperant. Van anar a fer un volt i el príncep li va dir tot el que sentia per ella i ella va acabar dient-li el que ella sentia també. I el príncep verd i la Nadia van començar a sortir.
Entre aquest príncep i la Nadia no hi havia res, només parlaven pel messenger. No s'havien vist mai perquè el príncep no sortia del seu petit palau i la Nadia només voltava pel centre de la ciutat. Un dia la Nadia li va demanar per quedar perquè no aguantava més, encara que en el fons es moria de vergonya ...
El príncep va estar una estona sense contestar i la Nadia es posava més nerviosa i començava a mossegar-se les ungles, però finalment li va contestar. Li va dir que si volia podia venir al seu palau i ferien un volt pel jardí. La Nadia tota contenta li va dir que sí, però una vegada allà es moria de vergonya: no sabia si tocar el timbre. El noi la va veure per la finestra, es va acostar a la porta i li va dir: Què passa, per què no toques el timbre? La Nadia tota vermella no sabia què contestar. Al cap d’un moment el príncep la va fer passar i van començar a fer volts pel jardí, explicant-se tota la seva vida.
La Nadia, quan se’n va anar, encara estava molt més enamorada. Els dies van anar passant i quedaven cada dia. Es van enamorar un de l’altre però ni el príncep ni la Nadia no sabien expressar els seus sentiments. Tots dos van deixar passar el temps.
Un dia el príncep va trucar a la Nadia perquè vingués, ja que volia parla amb ella. La Nadia ràpidament va anar al palau. Quan va arribar, el príncep ja l’estava esperant. Van anar a fer un volt i el príncep li va dir tot el que sentia per ella i ella va acabar dient-li el que ella sentia també. I el príncep verd i la Nadia van començar a sortir.
