El primer dia de sol

El primer dia de sol al final de l'hiverm tothom saluda al passar pel costat. Les fulles dels arbres brillen com mai i els gossos estan tots trempats. Em cedeixen el pas tot i que veuen que sóc una dona al volant i em donen les gràcies si ho faig jo. Els urbanos fan la vista llarga quan en comprar el diari deixo el cotxe mal aparcat. Fins i tot el que duu barba sembla tenir un posat més relaxat. Tinc pocs euros a la llibreta però tant és, avui fa sol. La mare fa amanida de primer. L'olla de l'escudella ja roman desada a les golfes, i el pare prepara brases fora el jardí. Les herbes se'ns mengen, crida mentre té la cara plena de fum, el veí entra i li ofereix la seva talla-gespa nova. Vosaltres prepareu alguna cosa per picar, ens diuen a mi i al Pere. La panxa em pesa, seu-te carinyo ja ho faig jo. M'assec al banc de fusta del porxo. Començo a tenir calor, em trec la jaqueta de llana. El Pere treu bermut i cacaus. Porta'm patates si us plau. Me'n moro de ganes. A les cinc encara és de dia però el sol ja s'amaga entre les muntanyes. La nena em dóna una puntada. No s'ha fet notar en tot el dia. M'entristeix pensar que fins l'any que ve no podrà veure un dia tan bonic com avui. Em queda el regust de les hores viscudes, de les rialles rebudes i de la llum del final de l'hivern.