El preu més alt

Un home que estava d'arrera d'un taulell, mirava al carrer distretament.
Una nena petita s'apropà a la botiga i apretà el seu petit nas encontre del vidre del aparador. Els seus ulls del color del Cel li brillaven quant veié un determinat objecta.
Va entrar a la tenda i va demanar per veure de prop un collaret on d'ell i penjava una turquesa blava. Digué: Es per la meva germana. ¿Pot fer vostè un paquet ven bonic? J a que es per un regal, li digué ella.
L'amo del negoci de joieria mirà desconfiat a la nena, i li preguntà: ¿Quants diners portes?
Sens dubtar, ella va treure de la butxaca del seu vestit un mocador tot ell ven lligat i va anar desfent els moltisims nusos.
Va posar els diner d'amunt del taulell i li va dir molt feliç: ¿Ni ha prou? Eren unes poques monedes, que ella portava dins d'aquell mocador orgullosa. Hi continuar dient: Sap vostè vull fer aquest regal a la meva germana gran, Des que va morir, nostre mare, ella cuida de nosaltres i no te temps per ella.
Hi continuà: Sap senyor es el seu cumpleanys i tinc el convenciment que quedarà feliç ames el collar aquest dons es del mateix color dels seus ulls.
L'home va anar al magatzem, va col·locar el collaret en un estoig, va sortir del magatzem amb un vistos paper vermell i va fer un treballat llaç verd amb una cinta. Li va donar a la nena i li digué: Nena, porta aquest regal amb molta cura. Ella va sortir feliç corren i saltant carrer avall. Encara no havia acabat lo dia, quant una bonica noia de cabells rossos i meravellosos ulls blaus va entrar a la tenda. Va col·locar d'amunt del taulell el ja conegut emvoltori desfet i digué: ¿Aquest collaret es comprat aquí? El amo li digué: ¡Si senyora! ¿Hi quant va costar? ¡Ah! Digué l'amo de la joieria. El preu de qualsevol producte d'aquesta casa es sempre un assumpte confidencial entre el venedor i el client.
La jove va continuar: Però la meva germana tenia solament unes poques monedes. El collaret es vertader, ¿no? ¡Ella no tenia prou diners per pagar-ho!
L'home va agafar l'estoig, va tornar a fer el paquet amb molta cura, tornà a posar la cinta verda i li tornà a la jove. Hi li digué: Ella va pagar el preu mes alt que qualsevol persona pot pagar. ¡Ella va donar tot el que tenia!
Un silenci va omplir aquella petita tenda de joies i dues llàgrimes baixaren cara avall emotives a la jove en el moment en el qual ella prenia aquell preuat regal.

EPILEG:
La veritable donació es donar-se per enter, sens cap classe de restrenyiments. L'agraïment de qui estima no posa límits per els gestes d'estimació. Sies sempre agraït però no esperis el reconeixement de ningú. Gratitud amb amor, no sols reanima a qui el percebeix, com també reconforta a qui ofereix. Pensa sempre això. La vida millora dia rera dia amb cada dia que passa sempre i quant demostris una actitud positiva.

Autor conta: En Ferran de Montagut, escrit avui dia 5 d'Octubre de 2003, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.
Notes: Qualsevol semblança amb altre conte. o escrit narratiu, no es possible ja que aquest sols ha sortit de dins de la meva ment d'autor: L'autor. FMN
E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com mon_nou@hotmail.com