El porta papers indomable

Tot succeir una nit d'hivern. Aquella noia que havia convidat s'havia anat transformant, de mica en mica, en una deessa. els seus ulls brillants eren com dues pells de plàtan recent tirades a la paperera. Els seus pits eren dos zèppelins els quals m'apuntaven directament, em sentia com un dolent de la sèrie de mazinguer Z quan la noia robot feia: "pits fora!!!

Al·lucinant. Cada vegada la noia anava adoptant formes més shekshissshhhhh!!!!!
Després ens vam anar a la meva banyera súper de luxe la qual, allà, ens vam posar nus, com dos gossos acabats de néixer. La seva pell era com la fina sorra que s'estén dins un sorral on els nens juguen i fan cossetes.

I finalment.....................................................................

Es va convertir en un PORTA PAPERS!!!

Que fort, no?

Punt i Final. Gràcies per la vostre atenció i que la pau estigui amb vosaltres............i amb el vostre esperit AMEN! OSAAAAAAANA A DALT DEL CEEEEEEEEL!
L'últim és que me enrecordat de quan feia catequesi.