El pont

Un relat de: Ferran de Montagut

Conte curt que ensenya una lliçó.
Diu així:
Fa molt temps, en el temps hi havien dos germans que en el camp vivien en dos cases pairals propans, i vet aquí que es varen un jorn barallar. Aquest fou el primer problema que havien tingut en sols quaranta anys de convivència, no molt llunyana. Compartien aquells camps que els separaven un mas del altre, conreaven compartint maquinaria i esforços intercanviant collites i bens de manera continuada.
Tot va començar en un petit mal entès i va anar creixent dia rera dia fins que va explotar en paraules altes de to i seguides de setmanes de llargs silenci.
Ja no eren segons ells ni germans, ni tant sols família, el temps va anar passant.
Un matí algú va trucar a la porta d'un d'ells.
Al obrir la porta, va veure un home amb eines de fuster, i li digué: Estic buscant treball, sols per uns dies, va dir l'estrany, i va continuar dient, potser a vostè li convingui algunes reparacions en el seu Mas, i jo podria a canvi de dormir i menjar aquest treball. Si! Li digué, el mes gran dels dos germans que era el que aquell home havia trucat a la seva porta, tinc un treball per a vostè!
Hi li va indicar que mires al altre banda del riu, on hi havia el mas del seu germà enemistat, i continuà dient: Miri allí hi viu un germà mes petit que jo, la passada setmana hi havia un formós camp, entre nosaltres, però ell va desviar el riu i ara no es rega el camp, ara es ple d'herba. Segur que ell ho va fer per que jo m'enfadés, però jo ara li vaig a fer una de molt millor. Hi digué al fuster, veu aquella pila de fustes prop del graner? Vull que construeixi un... Vallat molt alt de poc mes de dos metres, jo no el vull veure mai mes al meu germà.
El fuster li va dir: Crec que comprenc la seva situació.
Aquell germà que havia llogat al fuster el va ajudar a replegar totes les fustes per fer aquell treball i va marxar del mas cap el poble per tal de proveir de menjar a la ciutat mes propera.
Prop del vespre va retornar de comprar, el fuster ja tenia acabat el seu treball.
L'home va quedar parat amb els seus ulls molt oberts, i embadalit, tant? Que fins i tot el que duia li va caure al terra.
No hi havia cap paret de dos metres! En el seu lloc hi havia un bonic i meravellós pont, que ajuntava els dos Masos hi en el bell mig d'ell per sota passava aquell riu que abans era desviat. El pont era una fina obra d'art, amb tot i un passamans fi que anava de cap a cap per cada cantó.
En aquests precís instant, el seu germà petit, va atansar-se des del seu Mas passant per d'amunt d'aquell preciós pont, i abrasà al seu germà gran, li digué: Ets un gran germà, mira que construir aquest formós pont desprès del que jo vaig fer i vaig dir-te.
Estaven fortament abraçats els dos germans, quant varen veure al fuster recollir les seves eines. Al únic só li varen dir: No! Espera! Quedat uns quants dies, dons tinc molts projectes per a tu! Li va dir el germà gran al fuster.
Ell va contestar... Si, m'agradaria quedar-me prou, però tinc molts altres ponts per a construir, i dient això es va fondre en el temps.
*******************

Nosaltres moltes vegades deixem els mals entesos i rancúnies que fa que ens allunyin dels nostres amics o de la gent que estimem, moltes vegades permetem que l'orgull s'interposi en els sentiments, no permetis mai que això et passi. Es bo que de vegades prenguem la iniciativa per a solucionar els problemes o les diferencies de la millor manera, potser fa falta que algú com el fuster o faci per a nosaltres! Prendríem nosaltres sols aquest tipus de iniciativa? O potser esperaríem rebre disculpes? Sens saber que tot ha sigut un mal entès.

Autor: En Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda, fou escrit avui dia 3 de Desembre del 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que es envoltat d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-mail: demontagut@yahoo.es nou_mon@hotmail.com baron_de_montagut@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com etc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)