El Pont Medieval de Besalú compleix sis-cents anys 1316-2016

Malgrat que la primera menció data de l´any 1075 és ben segur que ja existia en aquest punt i de molt antic un gual, una estructura més o menys perible, que permetía travessar el riu Fluvià amb comoditat. A principis del segle XIV es va haver de refer per causa d´uns forts aiguats.

Durant tota la història del Pont, les riuades del riu Fluvià feren estralls en el Pont més
d´una vegada.

Ès interesant per diversos conceptes l´antic Pont de pedra de Besalú, sobre el riu Fluvià, formava part del camí de l´Edat mitjana que des de Girona, per Banyoles, Besalú, Argelaguer i Castellfollit es dirigía cap a Sant Esteve de Bas.

Per la comtal vila de Besalú és conegut pel Pont romà o moro, sense cap fonament per a atribuir-lo a les èpoques que suposaríen aquests noms.

Fins el present no s´ha trobat cap document relacionat amb la seva primera erecció, havent estat això causa de les diverses apreciacions sobre l´època en què es construí; ara pot fixar-se la seva cronología amb més exactitut, tota vegada que els estudis arqueològics dels monuments arquitectònics han donat un gran pas, això permet fer deduccions precises per la comparació de la manera de treballar la pedra dels monuments d´època desconeguda pels documents amb la dels monuments de cronología fixada.

El Pont no fou obra d´una col.lectivitat, sinó obra personal de gent molt interessada en la seva erecció, la obra no pot atribuir-se més que als comtes de Besalú, els comtes sobirans de la marca bisuldunesa feren construir damunt del riu Fluvià, l´hermós Pont.

El 17 de desembre de l´any 1316 els Jurats de la vila de Besalú van contractar Pere Baró, un mestre d´obres de Perpinyà, per refer el pont sobre el riu Fluvià, molt afectat
en la seva estructura per una riuada.

Per finançar l´obra, les autoritats municipals van obtenir, pel juny de l´any 1315, el permís del rei Jaume II d´Aragó per imposar durant deu anys un pontatge, peatge que gravava el pas de persones, animals i mercaderies per que ajudés a cobrir les despeses.

Sembla que el disseny que presenta en l´actualitat el Pont romanic de Besalú, de sis ulls en angle, per aprofitar els esperons rocosos al mig del curs del riu, prove d´aquesta refacció de 1316, una obra projectada cap a 1305 però que no es va poder culminar fins l´any 1318.

Les obres de defensa a Besalú en temps del rei Pere III també va afectar al Pont. L´ampliació de la muralla en aquest sector va amagar un ull del Pont i a més es va fortificar notablement amb la construcció de dues torres.

El rei Pere III, l´any 1377 eximeix perpetuament als naturals i veins de la vila, “presents i veniders, i per totes les parts dels seus regnes ja terrestres ja marítims, dels drets de passatges, barres i molts altres, així com de pagar drets per cap animal que compressin, venguessin, transportessin o conduissin per portalatges, riberes, portes, barres, vaixells... i altres costums nous o antics”.

Segons els documents, les inundacions del riu Fluvià posaren al Pont de Besalú repetides vegades en greu perill de destrucció.

De la primera que en tenim noticies és per un document de l´Arxiu de Santa María de
Besalú, recollit per Eva Llansana i Benaiges veïna del poble d´Argelaguer, en el seu llibre d´història “La Santíssima Veracreu de Besalú - Història d´un mil.lenari.1017-2017” treball que fou presentat al XVIIIè Certamen Literari “Ramón Vidal de Besalú”, el dia 19 de gener de l´any 2013, on en Joseph Pujiurat y Massià, Sacrista de Santa Maria explica els “Miracles que ha obrat Nostre Senyor per lo albre santíssim de la Veracreu”, diu:

“En lo any 1321 en el mes de Octubre succehi grandisim ayguat de tal manera que la
aygua de Fluviá creixia en tanta manera que pujá sobre lo Pont de la present vila y en dit se sentia una tempestat de tal manera, que estaba el dit Pont tremolant que apareixia que había de caurer y que lo riu se len portaria y á la hora de completas quan anaba la tempestat ab lo major rigor, baixa un canonge de Santa Maria lo qual se deya Martí Rusinyol y portaba aigua de la Santísima Veracreu y feya tan riguros vent y pluja que nos podia pasar per los carrers, pero ab grans trevalls arriba al cap del Pont y com ja tot lo poble se pensaba que lo riu se l´auria portat perque tot cobria
de aigua y tiran lo dit canonge´l aigua de la Santísima Veracreu luego veren los circunstants que lo riu comensa á mainar ab una promptitut y aixis per la gracia de Deu restarem llibres de tots perills.”

D´altre aiguat posterior tenim noticies, procedents del document “Notabilium rerum diversarum” de Onofre Caxas, notari que fou de Castelló d´Empuries, diu:

“A 8 de Octubre 1421, fou tant gran “diluuvi daigues” que muntaren tant les aigues, que muntaren sobre lo Pont de Besalu ultra deu palms, derroca ultra quaranta passas del mur de Besalu.”

El any 1669, tingué lloc una altra inundació del riu Fluvià, la coneixem per un document de la col.lecció de Monsalvatje y Fossas; fill adoptiu de la Comtal Vil.la, diu:

“...Tenbe tragueren la Santissima Veracreu, y la aportaran anal Pont que ya tramolava, y sasa encontinent que hi va ser com si aguesen posat oli en hun llum”.

En una altra ocasió, pujà el nivell de l´aigua del Fluvià gairebé a la mateixa altura que
en 1421, com ho testimonía una llosa empotrada en una paret del carrer dels Horts, la qual assenyala el nivell alcançat, i diu: “ANY 1764 — DEL — AYGAT”.

Molt poc temps després tornà a repetir-se:

“A 21 Agost de 1770 feu una gran tempestat ab gran pluja y comensá a crexer lo riu
Fluviá en gran manera, y lo Ajuntament resolgué fer pujar lo pomer per demanar que
anassen ab la Vera Creu fins al pont per apassiguar la furia del gran aument amenassava lo Fluviá, y responent jo Narcis Fexas canonge, en nom del Capitol que
si, vingueren tres regidors que foren Joan Collell y Calvet, ferrer; Benet Canadell, texidor, y Pere Tornivell; prenguí la Vera Creu y sota umbrella aní al Pont a les 8 horas del matí y fiu la benedicció ab la reliquia y aixis mentorní á la iglesia ab molta gent, y luego se abaxá notablement la aigua y axis per constar la veritat ho firmo jo Narcis Fexas...”.

Un altre document de l´Arxiu parroquial de Santa María de Besalú ens dóna a conèixer altre aiguat ocorregut del dia 20 al 25 de març de l´any 1790. El día 23 per la tarda es baixà la Santíssima Veracreu al Pont per a beneir les aigües, acompanyantla l´Ajuntament i molta gent del poble.

Entre els agents naturals que ha tingut de sofrir aquest Pont de Besalú, havem de comptar-hi els terratrèmols de l´any 1428, els quals, segons deien els Jurats de Girona en carta al rei:

“La vila de Besalú ha pres gran dany en destrucció de edificis”. No hi ha cap document que precisi si el Pont sofrí algún desperfecte.

Lo que no pogueren aconseguir els terratrèmols, ni aiguats, ni la guerra, això és, enrunar el Pont o les seves fortificacions, ho féu la piqueta de l´home inconscient.

Així fou com va desaparèixer l´any 1880 la torre que l´imprimía tan característica i escaient fisonomía, motivat perquè una màquina d´una fàbrica no passava pel Pont havent-hi la torre. També per aquell temps desaparegué el portal d´entrada a la vila, del qual sols en resten els fonaments, sota l´actual portal.

Cap document s´ha trobat que faci referencia als drets de pas en el Pont dels comtes, i sí uns, referents al Pont de Capellada, el qual estava també tocant a la vila sobre el riu d´aquest nom i que antigament formava un estany a la sortida de Besalú, vora mateix dels murs del Castell, segons documents del segle XI.

Un impost fou concedit per l´emperador Carles I l´any 1533, consistint amb el pagament d´un diner per cada home de peu i de dos pel pas d´un home muntat, per durant el temps de vint anys, finits els quals, i a petició dels veins de la vila, Felip II en 1586 els hi concedí altres vint anys. El bisbe de Girona, Bertràn de Monrodó donà permis per recollir almoines per l´obra del Pont de Capellada, “ja que en temps d´inundacions d´aigue molt perill corren tant persones com animals”.

En el segle XVII es va haver de refer gairebé de nou, a finals del XIX es va escapçar
la torre central per passar maquinària tèxtil, el 1939 volaren dos ulls i a la decada dels anys seixanta del segle XX es va restaurar totalment.

Diverses arcades del pont van ser destruïdes l´any 1939 i la reconstrucció posterior va intentar recuperar.ne aquell aspecte inicial a partir de dibuixos i gravats del segle XIX.

Al setmanari franquista ¡Arriba España d´Olot! de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. 2/10/1965, leemos que:

“El domingo dia 26, (setiembre) a las doce y cuarto del mediodía, tuvo lugar en Besalú la inauguración de las obras de restauración del Puente Románico sobre el río Fluvià.

Asistieron al acto D. Miguel Ángel García Lomas, Director Gral. de Arquitectura, en
representación del propio Ministro de Información y Turismo; D. Francisco Pons Sorolla, Arquitecto jefe de la D.G, de A.; el coronel D. Pablo Henares en representación del Capitán General de Cataluña y Gobierno Militar; D. Víctor Hellín
Sol, Gobernador Civil de la Provincia de Girona; D. Felipe Munuera, Delegado Prov.
de L y T.; D. Juán de Llobet, Presidente de la Diputación Prov.; Dr. Taberner, Vicario
Gral, de la Diócesis; D. Salvador Vilarrasa Sicra, Presidente de la Asociación Amics
de Besalú; D. Luis Armengol, en representación del Delegado Sindical, Sr. Pradas; Sr. Gironella, Secretario de la Delegación Prov. de Sindicatos; D. José Mª Sola Morales; D. Miguel Llosas, Presidente del Tribunal Tutelar de Menores; D. Alberto de Quintana, Presidente del C.L.T.; D. Gabriel López Collado, Secretario Técnico de la Sección de ciudades de interés artístico Nacional de la Dirección General de Bellas Artes; Dr. Pericot y Sr. Miguel Oliva Prat.

Estuvieron también presentes los Alcaldes de Gerona, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, San Jaime de Llierca. Argelaguer, Tortellà y otros pueblos de
la provincia; asi como la Corporación en Pleno del Ayuntamiento de Besalú.

El Sr. Vilarrasa tuvo palabras de bienvenida para todos los asistentes.

A continuación hablaron D. Pedro Juanola, Alcalde de la Condal Villa; D. Víctor Hellin Sol, Gobernador Civil de la Provincia y D. Miguel Ángel Garcia Lomas quien
puso de relieve la importancia del acto que en aquellos momentos se estaba desarrollando, cortando después la cinta que daba paso a la preciada joya arquitectónica.

Una gran cantidad de visitantes cruzó después por el puente que representa para Besalú el comienzo de una nueva etapa de resurgimiento arquitectónico de los infinitos monumentos que posee esta ciudad.

Las Autoridades visitaron luego la calle Tallaferro, que posee unos arcos únicos en su estilo.

Pasaron después al Ayuntamiento en donde tras ver el estado ruinoso del mismo, y concedido el correspondiente permiso para su reconstrucción.

A continuación la Cobla-Orquesta -La Principal de La Bisbal- interpretó dos sardanas
en honor a los ilustres visitantes, que tras un vino de honor emprendieron viaje hacia
Gerona.” 2 Octubre 1965