El poder del ball

Un relat de: COANER

Vaig moure les parpelles, a poc a poc, sense pressa, seguidament vaig obrir el ulls; era tard, però encara els tenia inflats, inflats de plorar, de patir... Em vaig mirar al mirall, aquells dos pous negres que reflectien tot el que passava per dintre meu eren mats, freds, inhumans,... no expressaven res, solament indiferència a la vida, al camí.
No entenia que em passava...
Menteixo, sí, sí que ho entenia, era per haver-me rendit tan fàcilment, com si no hi hagués esperança, talment com un robot.
De sobte, vaig recordar l'ahir, un ahir feliç, potser perquè era massa petita per saber que un dia perdria, que no sempre es pot anar guanyant totes les partides a la vida... algunes vegades perds, però també en guanyes. Havia perdut aquell joc, però, de cap manera deixaria que se'm escapés al partida. Acabaria guanyant, podia fer-ho, perquè la vida no és sempre grisa, a vegades tens tantes ganes de creure't el més desafortunat, que no veus que davant teu s'estén un horitzó d'uns suaus colors, d'aquells que tens ganes de ballar sobre els núvols...
Ballar? He dit ballar? De sobte vaig recordar la meva frase preferida, el meu himne a seguir, d'aquella pel·lícula que m'havia fet plorar tan quan era petita: El casament del meu millor amic... no m'adonava que es qualsevol pot perdre el que volia aconseguir però, alhora, guanyar la partida:

-... Penses: Que carai! La vida continua, potser no hi haurà matrimoni, potser no hi haurà sexe, però per Déu segur que hi haurà ball!

Balla a la vida! Somia!





parpelleig

Comentaris

  • Mimi... | 25-02-2009

    Nena que encra no t'ha cumentat ningú, wenuu ia anuran cumentan jeje

    un petunet makissima

    mencanta el relaat

l´Autor

Foto de perfil de COANER

COANER

1 Relats

1 Comentaris

701 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor