El poder de la porta

Hi va haver una vegada en un lloc recòndit del nostre mon, en un reialme que tenien un rei molt diferent dels altres, ell agafava als presoners de les guerres els duia a una gran sala i els presoners eren posats en grans fileres en el bell mig de la sala , llavors el rei cridava dient: Els vull donar una oportunitat, mirin a la seva dreta, quant giraven la seva mirada al lloc ofert, veien alguns soldats amb arcs i fletxes a punt de qualsevol acció.
Aleshores continuava el rei, ara mirin al seu costat esquerra, al donar altre volta la seva mirada al lloc indicat veien embadalits, una enorme porta fosca, era quelcom horrible dons el pom d'entrada era la ma d'un esquelet.., de veritat una cosa molt terrible, només sols d'imaginar.
El rei es posava en el centre de la sala i deia amb veu molt estrident: Ara podeu escollir, que preferiu? Ho morir clavats en les fletxes o la porta, sols aquesta s'ha d'obrir i heu de quedar tancats a dins d'ella. Podeu escollir!
Tots els presoners optaven pel mateix comportament a l'hora d'escollir, alguns arribaven prop la porta hi al contemplar els esquelets, els morts, i la sang humana amb escrits de viva la alliberació o viva la mort i quasi be tots deien prefereixo morir travessat per una fletxa que obrir aquesta porta i quedar d'arrera d'ella tancat.
Tots varen preferir la mort travessats per les fletxes. Però un jorn la guerra va acabar, ja no hi havia mes presoners a qui matar o a qui deixar triar el seu destí. Va passar un temps un jorn un soldat del rei que estava escombrant la sala mentre o feia va pareixerà el rei.
El soldat, amb una reverència i una mica espantat li va preguntar: Saps gran rei, jo sempre vaig tenir una curiositat, i que es que hi ha d'arrera d'aquell porta, el rei li va respondre: Recordes que als presoners sempre els i donava l'oportunitat d'escollir? Dons be, ves i obre avui tu aquesta porta!
El soldat amb molta cura va obrir aquella porta i en obrir va sentir el raig de sol pur besar el terra de la gran sala i va obrir una mica mes la porta i molta mes llum va inundar aquella gran sala hi una deliciosa flaire de verdor de bosc i de pins va inundar encara mes la gran sala.
El soldat va veure emocionat que d'arrera la gran porta hi havia un preciós bosc i en ell un camí. Fou així que el soldat va saber que la porta apuntava al camí de la llibertat...

Epíleg

Tots nosaltres tenim una porta fosca dins de nostra ment, per alguns la porta es la por, la por a lo desconegut, per altres es un lloc difícil, potser per altres es una mena de frustració, potser per por de relacionares o por de ser rebutjat, por a canviar o por a volar molt mes alt. Per alguns la porta es la inseguretat en la vida, que va tenir duran la seva infantesa.
Però si tu pots perdre, també pots guanyar, si dones aquest pas mes enllà de la teva pròpia por, pot trobar un raig de sol entrant en la teva vida, llavors obra amic meu aquesta gran porta i deixa que el seu sol que hi ha al d'arrera d'ella t'inundi, i faci viure amb fe i esperança.

Ha sigut un conta amb lliçó per en Ferran de Montagut, escrit avui dia 28 de Març del 2006, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" prop del massís del Canigó, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.