El pic de les bruixes (Llegenda)

Heus aquí que en un lloc apartat de la Garrotxa hi ha un pic en una muntanya que es prop del pedra forca, es un pic quelcom estrany, dons no es gaire normal en una muntanya, però te una llegenda que ha arribat sins els nostres dies de boca en boca.

Diuen les gents del lloc que quant els temps eren feréstecs i en els pobles no gaires gents i tot hom mes o menys es coneixia que una vegada a ciutat d'Olot, un home pobre va sentir a parlar d'aquest lloc on deien les boques que per les nits de Sant Joan allí dalt i ballaven les bruixes, vet aquí que l'home cansat de passar fam, va decidir anar a escoltar i veure de prop tota aquesta disbauxa que deien els seus veïns, dons també deien les llengües que hom que veies aquestes ballades podria ser ric, això el va envalentint fins que desprès de pensar-ho molt i com que la gana l'apressava, va decidir posares en camí la nit abans de la festa de Sant Joan, amb el seu bastó i sense res mes es va posar en camí cap al anomenat pic, va caminar molt, dons anava a peu, ell no tenia cavall i ase era pobra, camina que caminaràs, va caminar sense repòs tota la nit abans de la nit del Sant, va arribar al lloc de dia, va observar la muntanya i va veure que estava sol, recollir llenya i va preparar un bon foc per escalfares, mentre va rosegar un mos de pa sec que duia al sarró no tenia res mes, va començar a enfosquir i ell va decidir de amagares d'arrera unes roques que prop del lloc hi havia, quasi s'adormia quant de sobta va sentir uns cants, va acostar l'orella i va sentir unes veus dolces que deien així:
Dilluns, dimarts, dimecres, i repetien sempre el mateix fent rotllana va mirar sense que el poguessin veure i ell veié unes dones molt formoses que fent la rotllana cantaven així dilluns, dimarts, i dimecres i voltant sempre deien el mateix, ell de sobta li va sortir quant una vegada acabaven de dir dimecres, ell digué dijous, i divendres; llavors totes a una sola veu varen dir oh!, qui ho ha dit això?, que bonic, ell l'home que estava allí amagat es va espantar al sentir aquell oh! hi ha continuació la veu de totes que deia fermament QUI HO HA DIT AIXÒ!,
elles les bruixes van continuar dient que surti l'home que ho ha dit això, ell espantat pel que li podia passar tremolant com una fulla va sortir del seu amagatall i poc a poc s'acosta a la rotllana de les bruixes hi en veu molt fluixa va dir; jo ho he dit, perdo senyores, elles l'agafaren molt contentes i li van dir home no tinguis cap mena de por, avui tu ens has fet molt i molt felices dons em après dos dies mes ara es molt mes bonic el nostre cant mira diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, i van seguir fent la rotllana i cantant ja així de nou, totes elles molt contentes, en acabar els seus cants i dirigint-se
al home que estranyat observava ara ja al seu costat aquelles ballades i cants, li varen dir que demanés el que ell volgués, ell no sabia que demanar, llavors elles com que no va demanar res li van donar uns sacs plens de pedres precioses i or amb un carruatge i cavall per poder-ho dur, l'home no es sabia venir de tanta riquesa i es va acomiadar d'elles molt content, i va tornar a Olot, quant els veïns e van veure arribar no es sabien avenir del que portava, es va comprar una casa i va ser molt feliç i quant va estar aposentat els veïns li van preguntar com s'ho havia fet per tenir tanta riquesa, ell va dir sols que li havien donat les bruixes del pic.
Això va arribar a oïdes d'un geperut que vivia a Olot també i com que era molt envejós va pensar que si anava ella al pic el proper any faria el mateix que havia fet aquell home. Va arribar la vigília de Sant Joan del any següent i l'home geperut s'encaminà al pic, mes o menys va fer el mateix que el seu veí, va arribar al lloc i s'amaga d'arrera un arbre gruixut en arribar la nit de Sant Joan van sortir les bruixes i varen començar a cantar fent rotllana dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, i tornaven al mateix dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, llavors el geperut com que tenia molta enveja del seu veí, no va poder mes i va dir dissabte i diumenge, en sentir això les bruixes totes en uns sola veu van dir.., QUI HA DIT AIXÒ!!! Ell molt tremolós va dir jo senyores i va sortir del d'arrera del arbre, acostant-se a elles a la vegada content per que es pensava ser tant o mes ric que el seu veí.
En arribar on eren les bruixes, elles li varen dir, es que potser no saps que els dissabtes i els diumenges no poden ser en el nostre calendari, dons ara sols per haver dit això rebràs el nostre càstig hi em el pal màgic una d'elles li va tocar la gepa hi en el mateix moment la va sortir un altra, i li digué apa aquest es el teu càstig, ja pots marxar d'aquí i no tornis mes amb una empenta els varen tirar muntanya avall i va tornar amb dos geps a Olot i va ser la resta de la seva vida mofa de tots.



Ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit avui dia 24 de Març del 2007, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" prop del pic de les bruixes, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: anau_a_la_merda@yahoo.es etc.
Aquesta es la que li va tocar la gepa.