El pi

Un relat de: gropis



Els hi he dit a dos dels meus amics que vull les meves cendres al peu del pinyoner.

Calla ostres! si, calla, però m'. heu de col.locar a algún lloc quan la dinyi no? I ho tinc clar. Vull estar junt al pí. Només hi passa gent els diumenges, quatre que passegen a gos.
No cal que foteu merder; aneu, m' escampeu i marxeu a casa, a plorar si voleu. Si,si ploreu. Els que vindreu segur que ho feu. Pocs, íntims, necessaris.

El pi és un troç de pi, enorme, dels que n' hi ha pocs per aquí. Passant pel costat de la via, al final de ribes roges, el veus com treu el cap. Al seu voltant hi viuen els altres pins, les flors, els matolls. Ell mana, s' aixeca senyorial, altiu. Al tronc hi porta un clau que el va ferir, però no va poder amb ell. Fa molt que me'l miro i l' admiro.

Comentaris

  • Cadascú té al seu arbre...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2017 | Valoració: 10

    ...o almenys, això diu en Pep Coll en el seu llibre Els arbres amics.
    Gaudeix-lo mentre visquis.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

l´Autor

gropis

2 Relats

3 Comentaris

889 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor