El perdedor

T'asseus. Et sents sol davant d'aquests números que no entens, sents que caus en un buit, no escoltes res, solament les burles dels que a tu t'agradaria anomenar amics…riures i més riures…ets el centre d'atenció, riuen de tu, i no amb tu. A tu ja no t'importa res...no sents res…El professor et diu que surtis a la pissarra, surts mig marejat, fas el complicat exercici d'àlgebra i tornes a la teva cadira, tenint de banda sonora un murmuri de riures… El professor, fent oïdes sordes als riures als quals ell també s'uniria, et crida que si ets ximple, que si un mico faria millor l'exercici. Riures, més riures. La teva cara és el centre d'atenció, saps que dintre de deu anys seguiran recordant-se d'aquest moment…no dius res; no pots dir res, només calles. El silenci és el teu aliat. La soledat és la teva amiga, la teva única amiga.
Estàs al despatx, amb la foto dels teus fills davant, amb el reflex de la pantalla de l'ordinador…escoltant les floretes que els paletes dediquen a la dona que té la desgràcia de passar per allí…però a tu això no t'importa. Només t'importa el contracte que avui signaràs amb una multinacional americana. Ets un triomfador, no obstant això ja no et recordes dels tristos moments que passaves al col·legi, a la classe de matemàtiques, a l'esbarjo, a la classe de llengua… A vegades et sembla recordar alguns d'aquests moments però només són tristos reflexos a la teva cervesa. Beus la teva cervesa, et fa oblidar…et fa oblidar que has de semblar un triomfador, encara que sentis que ets tot el contrari. Perquè en aquesta societat és això el que importa, i tu ho saps molt bé. Seguiràs sent la imatge del genial home de negocis tota la teva vida, buit per dintre, perfecte per fora. Com ha de ser, sí, així ha de ser. Aquesta és la teva vida.
Mentre t'acabes la teva cervesa penses què seria de la teva vida ara si en aquell moment, als dotze anys, haguessis contestat al teu professor….
Però ara, ja no hi ha tornada endarrere, la teva dona et crida que ja està el sopar, i que si has acabat de banyar als nens…
Esborres el teu somni de cervesa i tranquil·litat i et disposes a acabar de banyar al teu fill…que per aquell temps ja s'ha ofegat a la banyera. Mires, tranquil, a tots costats. Saps que aquesta és l'oportunitat de la teva vida per a tornar a començar. Com que ets un home molt important penses en els inconvenients de baixar i dir-li a la teva dona que has matat al teu propi fill mentre et lamentaves de la vida que duus. No obstant això veus la finestra, et dius "Per què no?" I saltes.
Saltes. Comences a córrer pel jardí, corres i corres, com aquell ximple de la pel·lícula que vas veure el dissabte.
Content, mires endarrere, esperes veure que estàs lluny…però sents les llepades del teu gos. Estàs a casa teva. Mentre tu corries la teva dona t'ha dit que baixessis les escombraries... Ets un perdedor i ho saps. Aquesta és la teva vida i ho saps. No pots canviar-la…T'asseus impotent a la vorera, estàs en calçotets, els veïns t'estan mirant, però a tu t'és igual, només plores i plores. Aquesta vegada no hi ha cervesa, no hi ha fill, no hi ha banyera...Aquesta vegada solament hi ets tu...Tu i el món, el món i tu...aquests pensaments encara fan que et sentis pitjor, veus el petit i insignificant que ets i et tornes a sentir com aquell nen de dotze anys que un dia vas ser.
Sol en el món.
No tens escapatòria, no pots escapar d'aquesta presó que és la vida. Plores en calçotets de floretes a la bruta vorera de casa teva.
En aquest moment, albires un ésser en la Foscor, t'observa amb passió…
"Seran els calçotets?", penses tu.
Escoltes els crits histèrics de la teva dona, el plor del teu altre fill…els lladrucs del teu gos.
El vampir se't apropa, vols córrer a la falda de la teva difunta mamà però et quedes allí, observant a aquest ésser de pel·lícula.
Llavors, el vampir et diu:
"Et donaré l'oportunitat d'escollir…que jo no vaig tenir."
Sorprès, doncs mai ningú t'ha deixat triar, comences a plorar.
El vampir et deixa el seu mocador de flors grogues i roses. Et sones el nas i comences a parlar amb aquest ésser d'altra època sobre la qualitat de les hamburgueses del Mc Donalds, i si l'Angelina Jolie s'ha operat o no els llavis. Saps que no és una conversa intel·ligent, però també saps que no és una conversa fingida. En aquest moment el vampir també sap que ja has escollit.
Li compres els nou volums de l'enciclopèdia i entres a casa, on saps que t'esperen crits i demandes judicials, però t'és igual.
Aquest venedor a domicili que es fa anomenar "El vampir" ha aconseguit el seu propòsit i tu també.
Saps que aquest ximple de la pel·lícula era Forrest Gump. I vols ser com ell.
Després de passar vint anys a la presó mors a les portes del videoclub del teu barri, ennuegat amb un pastisset ple de calories. Ets enterrat en una fossa comuna en el
cementiri del teu barri.
Al cap de cinc anys damunt del cementiri on reposes es construeix una discoteca. El propietari es diu Gonzalo Martínez. És el teu fill.