El pensament

Un relat de: Noia Targarina


Era una tarda d’estiu,
Era un sentiment meravellós,
Quant tothom et diu,
Siguis feliç,
Però tu estàs trista,
I no deixes de pensar,
Que feliç seré,
Quant tingui el meu propi fill a les mans,
Vull tornar a sentir felicitat,
Vull deixar la tristor,
Ben lluny...

Comentaris

  • Ah, la felicitat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2018 | Valoració: 10

    Aqueixos sentiments que expresses són de meravella. Són molts fins i molts addients per a la persona. Realment un poema ple de felicitat i no l'abandones, que persista sempre en el teu ésser.
    Una abraçada des de Manuel (València)
    Perla de Vellut

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 28-06-2018 | Valoració: 5

    Una de les felicitats és tenir un fill. No sé si eres mare o ho seràs aviat, però aquest sentiment impregna tot el poema.