El pàrquing del Decathlon

La vaig conèixer fa tres anys en un casament i em va captivar a primera vista. En aquells moments tot i que jo estava casat amb la germana del nuvi, no vaig dubtar a preguntar-li "qui és aquesta noia?". Ningú millor que l'amfitrió per informar-me detalladament de qui era la noia convidada al casament que a primera vista m'havia robat el cor.
El tràfec del dia a dia i el fet d'estar casat em van fer oblidar ràpidament que aquella noia que treballava d'alguna cosa social, així m'ho va dir el nuvi, m'havia captivat el cor. Estic convençut però, que en aquell casament els nostres subconscients varen interaccionar, es van conèixer i es van enamorar.
Fa un any que em vaig separar. Després de la meva separació, que no va estar per voluntat pròpia, sinó tot el contrari, vaig fer el propòsit d'estar un temps sol. Em feia falta passar una etapa força llarga sense haver de donar explicacions a ningú. Sense estressos i agafant-me les coses molt bé amb molta tranquil·litat, sense sortit i només anant de la feina a casa i de casa a la feina. Un temps per mi mateix, un temps per reflexionat i pensar, un temps per decidir quin camí hauria prendre a partir d'ara. El que em semblava que tenia molt clar, és que durant un temps força llarg no em volia embolicar amb ningú.
A principis d'estiu, pensant però que hauria de passar la revetlla de Sant Joan tot sol, em vaig auto convidar a una festa a casa d'uns bons amics. Sense ganes i únicament per no estar sol vaig anar a la revetlla de la nit més llarga de l'any amb els ànims força baixos. Cap al final de la festa, quan ja ens havíem menjat la coca, de cop va arribar ella. En veure-la, vaig notar una pessigada a l'estómac i vaig rememorar el moment que la vaig conèixer feia tres anys. Però va passar pel meu costat i ni em va saludar, desil·lusionat vaig pensar que ja no es recordava de mi o que era una noia molt tivada que no li havia pagat ni la pena saludar-me.
Al cap de dos dies, vaig rebre un correu electrònic d'una amiga que tenim en comú i que també estava a la festa. Em reenviava el correu que la noia que em tornava a tenir el cor robat, l'hi havia enviat parlant de mi. Amb aquell correu vaig descobrir que encara em recordava i que no era una noia tivada sinó tot el contrari, que va venir expressament per veure'm i que morta de vergonya no va gosar quasi ni mirar-me.
Com que la meva resposta al correu electrònic va ser també positiva en vers ella, els amics comuns varen organitzar un altre sopar en el qual tots dos hi seriem convidats per veure si fèiem amistat. No us ho perdeu! l'excusa del sopar va ser la inauguració d'un jardí virtual, ja que el dia del sopar, el jardinet tot just l'havien començat a construir. Com hauria de ser van fer les mil martingales per seure'ns de costat. A mi el cor m'anava a mil per hora i tot i que seguia tenint clar que no volia embolicar-me amb ningú, vaig estar parlant amb ella i li vaig lloar els plats que havia cuinat per l'ocasió. Era un sopar d'aquells que tothom porta alguna cosa i justament ella va fer les postres que a mi més m'agraden, ja que algú li havia "xivat" quins eren els meus gustos culinaris. En aquella taula ja es va organitzar un altre sopar justament a casa d'ella.
Entre un sopar i l'altre, el cap em deia no t'emboliquis però el cor no parava de fer-me fer el contrari del que pensava, per això vaig demanar a l'amiga en comú que em donés el número de mòbil d'ella, ja que va coincidir el seu sant poc abans de l'altra sopar. A mig matí del dia del seu sant li vaig enviar un missatge i la vaig felicitar, ella em va contestar i jo també i vam acabar xatejant pel "messenger" fins a les tantes de la matinada. El dia del sopar a casa seva vam guardar les distàncies, tot i que jo em moria de ganes d'escurçar-les.
No van passar gaires dies que vam quedar per trobar-nos a Platja d'Aro, no va ser en un lloc massa romàntic, va ser al pàrquing del Decathlon, d'allà vam deixar el seu cotxe i tots dos amb el meu vam anar a prendre una Coca-cola al passeig de Palamós, després vam decidir anar a sopar. Va ser a la Salsa, un bonic i acollidor restaurant Palamós i sortint un cop a Platja d'Aro i abans de tornar al pàrquing del Decathlon a recollir el seu cotxe, vam decidir anar a fer una copa, bé més que una copa va ser una altra Coca-cola ja que tots dos havíem de conduir de retorn cap a casa. Vam estar molta estona xerrant i explicant-nos moltes coses i quan ens van fer fora perquè volien tancar, després si que vam anar a cercar el seu cotxe i dir-nos adéu.
Tots dos dins del meu cotxe ens vam dir adéu i ens vam fer dos petons, un a cada galta, en el segon petó però, les nostres boques es van quasi tocar i això va fer que jo baixés i l'acompanyés fins al seu cotxes, tot i que estaven de costat. I allà drets a les tantes de la matinada, en el pàrquing del Decathlon, ens vam besar per primer cop...
Des d'aquell primer petó fins avui ja han passat forces dies. Dies de felicitat, d'il·lusió i d'amor, molt d'amor. Ara sé que quan la vaig veure per primera vegada ja me'n vaig enamorar, es pot dir que va ser amor a primera vista i a ella, ara sé que li va passar el mateix, ens vam mirar i al cap de tres anys ens vam besar, ens vam abraçar i ja no ens hem separat més. Ara puc dir que estic bojament enamorat d'ella i que d'ella no em voldria separar ni un moment, soc feliç, l'estimo!