El noi i la màquina

El Noi i la Màquina

Capitol I: La llegenda


Hi havia un poble que es deia Nantes. No era massa gran i era un poble tranquil on vivia bona gent. Com qualsevol altre poble tenia les seves llegendes i les seves tradicions. Una llegenda deia que fa més de mil anys, el de França, Felip II s'havia de casar amb la seva promesa. Però en aquells temps vivia un bruixot que no volia que es casin. Ell vivía al castell senyorial i ningú conexía les seves intencions. Un dia va fer una poció i quan estaven sopant, el bruixot la va vessar al got de la promesa del rei. Ella ho va beure. Es va posar malalta, el dia següent es va morir. El rei es va enfadar molt i va jurar venjar la mort de la seva promesa.
Després d'una investigació breu del rei va descobrir que va ser el bruixot qui amb la seva màgia va matar la seva promèsa. Va contractar uns altres bruixots els hi va dir que li fésin la pitjor cosa possible a en aquell bruixot que havía matat a la seva promèsa. Els bruixots contractats es van posar a pensar i van decidir que farien més petit a en aquell bruixot, no passaría de 40 centímetres. Dit i fet. També el van fer immortal perque com era vell i li quedaven pocs anys de vida. Al rei li van agradar les idees però ell necessitava una altra cosa: treure-se'l de sobre. Així els bruixots li van preparar una poció i li van fer beure: el bruixot va desapareixer. El rei estava content però també trist per la mort de la seva promesa. Però el nostre petit bruixot no va morir, ja que el van fer immortal. Només l'havien traslladat a un altre lloc. La llegenda diu que el petit bruixot havia arribat a parar a Nantes, aquell poble tranquil. Alguns homes diuen que l'havien vist i que fèia favors a la gent ja que amb cada favor que li fèia a algú crexía un centimetre. Però el bruixot va desapareixer i no es va veure més.


Capitol II: La cova

L'Antoni vivía a Nantes, tenía quinze anys i li agradava molt el poble. Feia una vida normal, anava a l'escola, s'ho passava bé amb els amics, li agradava el futbol i la informàtica.
Una tarda va quedar amb els seus amics per anar a jugar a futbol. Van fer equips, en Simeó i en Carles van escollir; com sempre. L'Antoni anava amb en Carles; el seu milllor amic, es coneixien desde petits. Jugaven cinc contra cinc. L'equip d'en Carles guanyava, l'Antòni corria molt i dominava la pilota. Un xut d'en Joaquim, l'atacant de l'equip contrari va fer que la pilota s'allunyés molt, que quasi no es veia, va entrar en un mena de cova. El porter de l'equip de l'Antoni tenía por d'anar a buscar la pilota ja que s'havia fet una mica fosc. Antoni va decidir anar a buscar-la ell. Era bon amic dels seus amics. Va arribar a la cova i va entrar, era fosc però podía veure més o menys. Fèia una pudor desagradable. Antoni buscava la pilota però no la trobava. Va veure un abric vell podrit penjat d'una branca. El va moure per mirar si veia la pilota. En aquell moment es va donar un susto de mort.

Capitol III: La trobada

Va veure un home petit, no tenia més de cinquanta centímetres. Com que es sabía la llegenda va pensar que potser era aquell petit bruixot.
-Hola - va dir l'Antoni
-Hola - va dir el bruixot
-Escolta noi - va continuar el bruixot - has de demanar-me un favor, el que sigui, perquè sóc bruixot i te'l compliré. Així jo podré creixer un centímetre més, entesos?
-Entesos - va dir el noi després del discurs del bruixot.
-Vull que, quan arribi a casa, a la meva habitació em trobi l'ordinador més potent i més avançat que encara no s'ha fet.
-D'acord - va dir el petit bruixot- molt bé ja està fet, a i per cert la teva pilota esta allà - i li va assenyalar un lloc amb el dit.
Antoni va agafar la pilota i se'n va anar, no va dir ni adéu al bruixot, del sorprès que estava. Els seus amics l'estaven esperant. L'equip d'Antoni va perdre vuit a dotze i ell s'estava tornant boig.

Capitol IV: La màquina

L'Antoni va arribar a casa, va correr ràpid a la seva habitació per veure si el bruixot li havia fet el favor o si allò de la cova va ser un somni. Va tenir una gran sorprèsa al entrar a la seva habitació, ja que d'amunt del seu escriptori hi havia un ordinador més gran que un ordinador normal. El va encendre amb molta por. Una veu el va espantar:
-Bon dia, que desitja l'usuari?- el va preguntar la màquina.
El noi es quedà bloquejat, no sbia que dir. Quina mena d'ordinador era aquell? Els ordinadors normals no parlen ni molt menys et pregunten que desitjes!
-Vull jugar el millor joc de cotxes que tens - va dir el noi després de pensar una mica.
La pantalla es tornà negre i despres entrà en un joc. L'Antoni va començar a jugar, era una pasada. Va jugar molta estona i després es va tirar al llit a descansar una mica peró va deixar la màquina encèsa.
- Vaig de compres! Què vols alguna cosa?- l'Antoni va sentir la veu de la seva mare
- Vull una calculadora científica, demà tinc un exàmen de mates - va dir l'Antoni.
Quan es va aixecar del llit va veure sobre el seu escriptori una calculadora nova i molt sofisticada. Allò sí que el va diexar sense paraules. Aquell ordinador fèia i donava tot el que li demanesin. El va apagar.
Capitol V: La mala notícia

Tot continuava sent normal. L'Antoni s'havia acostumat amb el seu ordinador. Aquest li fèia tot el que volia, fins i tot els deures. El noi portava una vida alegre més interesant que la de abans de entrar a la cova. Ningú sabía lo de l'ordinador, encara mantenía el secret. No tenía per què confessar'ho. El seu para era advocat. Portava un cas d'un assasinat i li anava molt bé.
Un dia el seu pare va arribar a casa molt content. El cas s'havia acabat: havia guanyat. Al pressumpte assassí el van condemnar a 20 anys de pressó. Era una bona notícia i s'havia de celebrar. Després d'un llarg dia la familia va tornar a casa, tots cansats, van anar directament a dormir sense dirigir-se gaires paraules.
L'endemà tots es van aixecar. La vida seguía. Tots sortien de casa: els pares a treballar i el fill a l'escola. Quan l'Antoni va tornar a casa de l'institut, només hi havia la seva mare; estava plorant.
-Què ha passat? - preguntà l'Antoni sorprès.
-Algú ha assasinat al teu pare - va dir la mare plorant
Això era una mala notícia, com si la vida hagués donat una volta. L'Antoni no s'ho podia creure. Estava desesperat. Va anar a la seva habitació i una ideea li va venir al cap. Va encendre la màquina i li va dir:
-Vull que em portis al passat; vull que avui sigui ahir - va dir l'Antoni a la màquina però no hi confiava gaire de que anava a funcionar. Va esperar uns moments.
Capitol VI: El dia abans

L'Antoni es va aixecar del llit. Va mirar el rellotge. El va mirar una bona estona perque no es crèia el que vèia. La màquina li havia fet cas i l'havia portat al passat. Ara el seu objectiu era salvar al seu pare. Però com? Ell no era un detectiu, ni dominava ni tenia llicència per portar armes i tampoc era un superheroi. No sabia que fer. Va baixar a la cuina, estava la seva mare i el seu pare.
-Bon dia - li va dir el seu pare
-Hola - va dir el fill preocupat
-Escolta pare, que podria acompanyar-te al despatx avui? Vull saber exactament de que treballes per tenir referències pel futur, potser algun dia arribo a ser advocat, em podries ensenyar algunes coses, ja sóc grandet.
-Estic sorprès del teu interès, pero no has d'anar a l'institut?-va atacar el pare.
-Per un dia que falti no passa res i, saps que trec molt bones notes -va contraatacar el fill pensant que si no fós per el seu superordinador no treuria aquelles notes.
-La mare què diu?-va dir el pare dirigint-se a la seva dona i donant lloc a la batalla final que decidiria qui guanyava la guerra.
-Que hauries de portar-lo: pare i fill, vivirieu un bona experiència- va dir la mare acabant la guerra en la que el pare perderia
El noi havia guanyat, amb la ajuda de la seva mare pero havia guanyat. Ho tenia tot al seu favor, l'aventura començava.


Capitol VII: La misió

L'Antoni no sabia a quina hora atacarien al seu pare per matar-lo, o sigui que tindria que estar alerta i no abaixar la guardia. Van agafar el cotxe i van anar a la ciutat de Brest, a uns 10 km màxim. El seu pare va aparcar i l'Antoni mirava als seus voltans com si fós el detectiu Flanagan. No calia ser molt bon detectiu, només fixar-se una mica, com ho va fer ell. A prop del despatx del seu pare hi havia una cabina telefònica i suposadament un home fort i amb americana negra estava parlant per telèfon però quan van arribar els va mirar fixament, com si els esperava a algú. L'Antoni el va veure, era la primera peça del trencaclosques. Havia de mantenir el seu pare al cotxe una estona llarga a veure les reaccions de l'home aquell. El noi va començar una conversa amb el seu pare i va durar molt, l'home encara estava allà mirant-los de quan en quan. L'Antoni va confirmar interiorment de que aquell home era algú dolent i es relacionava amb la mort del seu pare. Van sortir del cotxe els dos, tranquilament es van dirigir cap a la porta del despatx, quan l'home de la cabina va penjar l'auricular i es va dirigir cap a ells. Antoni es va glaçar i estava mort de por, però s'havia proposat salvar el seu pare i el salvaría.
-Bon dia - va dir l'home
-Bon dia - va dir el pare
-Escolti, perdoni, no sóc d'aqui, tinc un mapa en el cotxe em podríeu acompanyar per ensenyar-me on estic?
-Clar que sí - va respondre el pare amablement
L'Antoni sabía que havia de ser alguna trampa però no podía fer res.
-Jo entraré en el despatx - va dir l'Antoni - pare, em pots deixar les claus?
-Si fill - va respondre el pare.
Els dos homes començarem a caminar cap a un cotxe. Antoni es va girar, va agafar el telèfon i sense pensar's-ho dues vegades va trucar la policía. El noi seguía amb la vista el camí que feien els dos homes, que encara no havien arribat al cotxe. Després d'uns pasos més, van vindre nou ho
mes més com el de la cabina, i van començar pegar al pare de l'Antoni tot dient:
-El nostre col·lega no hauria anat a la presó si tu no t'hi haguéssis ficat - dèia un.
-Ara ho pagarás molt car - dèia un altre.
No acabava de terminar la frase, que arribava la policía. Observant la baralla, van parar els cotxes, i van sortir. Un dels homes, en veure la bòfia, va treure una pistola i va començar a disparar contra els agents. Va ferir a un. El seu pare es va aixecar a corre quan l'home amb la pistola li apuntava i abans de disparar-ho, un policía se li va adelantar i el va matar. Van detenir a tots aquells homes. El pare de l'Antoni estava bé. Misió acabada amb èxit gràcies a la màquina. Aquella màquina l'ajudava molt en la vida i molt més l'ajudaria en el seu següent cas.