El nen que somiava una mona de Pasqua!

Conte infantil per a mainada petita, per explicar a la vora de la llar en les llargues nits i fredes d'hivern.
*****************************
El conta diu així:
Hi va haver una vegada en un poble mariner, el poble estava dalt d'un turó, prop del mar, era un poble petit en ell es coneixien tots.
Des de dalt vull dir des de tot el petit poble es veia magníficament el mar. En el poble i vivia un nen, com molts d'altres, però el que ens ocupa a la nostre història era precisament aquest nen, la seva única família era una mare, de classe humil la mare estava malalta hi ell com que no havia conegut mai el seu pare encara que petit era el que havia de fer front a les despeses de la casa i com que la seva mare no podia treballar ell ho feia per ella. Tot i estan malalta la mare si algun veí li portava quelcom per cosir, ella ho feia a dures penes així entre els dons entraven un petit sou a aquella casa. El nen treballava d'aprenent de pastisser en l'única pastisseria que hi havia en el petit poble. Quant arribaven les nits i desprès de menjar un boci de pa o una sopa de pa, dons poc hi havia, la mare explicava al seu fill, que ella des de molt jove va veure marxar mar endins al seu únic germà i que mai mes varen saber res d'ell, encara que si sabia que ell s'havia embarcat cap a Amèrica! en busca de la fortuna que en el petit poble no tenia, però que ella dins del seu cor li deia que aquest germà perdut, algun dia tornaria i molt ric! La mare explicava això cada any quant era quasi arribada la Pasqua i també li deia molt amorosa que si no venia el seu germà no podien comprar la mona. El nen l'historia ja se la sabia de cada any, sempre des de que ell va tenir us de raó era sempre la mateixa cantarella i sempre al final li deia que no hi havia mona per la manca de medis.
El nen mai havia pogut tenir cap mona, dons tampoc tenia fadrins i ha pesar de que tant ajudava a fer-les i que la seva il·lusió que mes tenia dins seu era tenir per ell sol una d'aquelles boniques mones de Pasqua i poder-la menjar ell tot sol, però allò sols era un somni, dons el pastisser no estava per a regalar-li cap, dons les que feia eren per a vendre. Hi la mare no tenia prou diners... El nen s'adormia cada vespre quant era arribada la Pasqua, somniant amb aquell deliciosa mona de Pasqua que mai havia provat, i també somniava amb aquell oncle ric d'Amèrica que no arribava mai!
Això passava cada any un rera l'altre, però ni la mona ni el oncle que era el que li havia de regalar arribaven mai. Aquell any pel matí la mare va anar a recollir un treball per a cosir i el nen va marxar a la pastisseria. En arribar es va posar a treballar en ella con feia tots els dies, aquell dia l'amo no trobava res ven fet del que feia, tot el matí es va passar escridassant al nen i no estava content amb el treball del nen, quasi ja era l'hora de plegar i el nen estava nerviós pels crits aquell matí del amo; estaven acabant d'adornar una esplèndida mona quasi be tota de xocolata. Quant la immensa mona va ser acabada, l'amo ja no va cridar mes, es que estava nerviós dons era un encàrrec que havia fet un ric indià que havia arribat al poble amb la seva família i en ell s'hi havia instal·lat, en una magnifica casa castell que hi havia al capdamunt del poble, tancada des de feia anys. L'amo es mirava aquella obra, aquella mona que sols li faltava coronar amb un ou de xocolata també immens el nen es va girar de cop i oh! Amb tant mala fortuna que va anar a parar al d'amunt d'aquella formosa mona i la va esbotzar, l'amo al veure tot aquell treball pel terra...
Va agafar al nen amb fúria salvatge hi aixecar la ma per clavar-li una bufetada hi en el moment que anava a baixar la ma, un altre ma el va parar, ell es girà i digué: Qui es el que creu que te dret d'aturar-me, dons aquest nen ja esta despatxat.
Però al girar-se va veure al senyor que li havia encarregat aquella esplèndida mona i li va demanar excuses, i li digué que no es preocupes, que ell en faria un altre de molt mes maca. Aquell senyor li va acceptar i li digué be dons endavant, però que no pagués mes al nen, que ell no ho va fer pas volen, i que tothom li pot passar una cosa com aquella i que no es preocupes que ell també pagaria aquella mona destrossada.
Quant aquell ric senyor va marxar, el pastares va fer fora al nen i li digué: Marxa i no tornis a treballar mai mes aquí, inútil! El va fer fora sens pagar-lo, del que li devia de la setmana. El nen tot preocupat, no sabia el que fer, dons el que ell guanyava era tot per la mare i per mantenir aquella casa, si no tenia aquell treball com ho farien ara per sortir endavant, dons en el poble no hi havia res mes. Arribant a casa el nen li va explicar a la mare tot el succeït, ella al sentir-ho va anar a veure al pastisser, per tal d'intercedir, però l'home no va escoltar i la va treure d'allí.
La mare va ornar a casa tota preocupada, però heus aquí quant quasi arribava a la pobre casa va veure un enorme cotxe blanc amb un xofer amb vestit gris i gorra i ella s'hi apropà per tal d'esbrinar el que passava i mentre s'acostava el seu cor li bategava mes i mes fort, potser era aquell germà perdut que tornava ric al poble? Quant ja va estar a l'altura del bonic cotxe el xofer li va indicar que en ell i pugessin ella i el seu fill i tal dit i tal fet, així ho varen fer sorpresos, el cotxe va arrancar suaument i es va para d'avant del Castell de dalt del poble, estava completament restaurat i a la porta hi havia un senyor, al veure ella el cor li va donar un sal era ell, era aquell germà tant esperat al topar les dues mirades els dos plorant es varen abraçar amb un plor continuat, el nen no sàvia que fer, quant per fi es varen deixar, ell li va presentar a la seva dona i fills també va veure el nen que el pastisser anava a pegar i en saber que era el seu nebot, el fill de la estimada germana va estar molt content, i li va dir saps aquella mona que el pastisser esta refent es tota per a tu! Des d'ara la teva mare ja no treballarà mes per a cosir res pels demés tu i ella viureu sota el meu sostre, aniràs als mateixos col·legis que els meus fills i seràs un home de profit. Hi des de aquell dia aquell nen ja no va demanar mai mes cap mona de Pasqua, dons cada any per aquest dia mentre va ser jovenalla en va tenir una i sempre la mes maca, va estudiar molt i molt, es va fer un home de profit, la mare es va anar fent gran igual que l'oncle i com que l'oncle sols tenia noies, ell es va casar i quant l'oncle i la seva mare varen estar jubilats, ell va portar el negoci del oncle, es va casar i va tenir un munt de fills i filles i a cap mai li va faltar una mona de Pasqua! Hi vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conta ja s'ha fos.
Fi.

En un conta o narració d'en Ferran de Montagut, escrita avui 3 de Març del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: mas_el_sol_solet@hispaviata.com etc.