El nàufrag tornarà a embarcar

Avui
La meva ànima sura inerme
Insòlit pedaç de fusta
Perdut en un mar d'incertesa.

Ahir
Es desencadenà la tempesta,
Que va desmanegar la nau
Fins enfonsar-la al desconsol.

Demà
No trobarà cap platja blanca
On restar inconscient i estesa
Sobre la sorra mullada i calenta

De moment,
Sura entre onades gegantines
I escolta la violència d'aquest vent
Que arrossega despietat les esperances.

Passarà?
Algun dia tornarà a brillar el sol,
Clivellant l'espessor cendrosa a l'atmosfera
I escalfant l'esquena inconscient del meu anhel.

Ara
Em precipito sense llum
A un nou naufragi,
A una nova onada sense fi.

Mai
Serà esmorteït el feréstec instint
Anihilador del vent de la tempesta,
O el rugir carnívor d'aquest mar?

Sempre
Respondré quan em preguntin
Si malgrat la rauxa i la inclemència de les aigües
Tornaria alegrement a navegar.