El motorista

Son aproximadament les 4 de la tarda i gaudeixo del so del motor de la meva Triumph. A cada corba desaccelero per desprès tornar a accelerar notant tota la potencia de la motocicleta. Inclino a cada revolt i segueixo l’estreta carretera que em portarà a... Ves ha saber on!

Estic de vacances, en solitari, i l’únic objectiu es passar-ho be. I travessar el Parc Natural dels Ports està sent una experiència molt gratificant. Però toca buscar allotjament per passar la nit.

M’aturo en una corba per consultar el mapa i veig que en pocs kilòmetres hi ha un càmping. Acabo de passar el poble d’Horta de Sant Joan en direcció a Cap de Comte. Decideixo tombar direcció nord cap a Bot. En pocs minuts, entre corba i corba d’una ruta plena de pins, apareix el cartell “CAMPING”.

Deixo la moto davant de recepció, entro i un noi molt trempat em fa cinc cèntims dels serveis que hi ha en aquest càmping posant especial èmfasi en la renovada piscina amb zona “spa”. També em diu que el restaurant es un dels millors de la zona. Tot pinta genial! Un cop registrat em dirigeixo fins a la zona que m’han assenyalat per poder acampar. La veritat es que sempre intento aparcar una mica enretirat de la resta d’usuaris, em dona mes privacitat i m’allunya del soroll, però aquesta vegada no ha estat així. Just passant per davant dels bungalows he creuat la mirada amb una noia que estava asseguda al porxo de la seva cabana, prenent la fresca en bikini. Mou el seu ventall suaument, amb uns vaivens hipnòtics, intentant refrescar el seu cos suat. Mirada profunda, ulls espectaculars i cos d’escàndol... Així que m’he aturat just a la parcel•la del seu costat, entre dos arbres. Un cop he aturat la moto, fora casc, jaqueta i fins i tot samarreta. Em quedo pràcticament en calçotets. La suor em regalima pel front humitejant-me la barba. La calor que fa avui la veritat es que no convida a fer gaires coses mes que refrescar-me. Així que amb el cap pensant en capbussar-me a la piscina començo amb el ritual de muntar la tenda i descarregar la motxilla, tot sota l’atenta mirada de la meva “veïna”. Ens creuem mirades i somriures i pel cap em comença a passar l’idea d’anar a saludar-la

Tenda muntada! Així que em preparo per anar a la piscina ella s’aixeca i entra al seu bungalow. Als pocs minuts torna a sortir i porta dues cerveses a la mà. Se m’acosta i em diu “Et convido a una birra si m’expliques d’on vens” Amb els seus ulls verds clavats als meus ara entenc a Ulisses, el Greg, quant va escoltar el cant de les sirenes durant el seu viatge. M’ha seduït en un obrir i tancar d’ulls. Mirada profunda, pestanyes immenses, carona de nena, cos de Dehesa... i juraria que el bikini cada cop es mes petit. “Per cert, em dic Elena. I tu?”

“Jo em dic Manel”. Agafo la cervesa i li faig dos petons. Un a cada galta, però tant a prop dels llavis que noto el gust de la seva boca. No ens deixem de mirar, hi ha molta atracció. “Vinc del Maresme i estic passant uns dies recorrent tota Catalunya. I tu?”

L’Elena, em mira al ulls, fa un glop, somriu, i mentre torna cap a la cadira al porxo de la seva cabana em diu. “Nosaltres som de Castelló. Estaré unes setmanes aquí”
La resposta m’ha descol•locat... “nosaltres...” Be, ja deduïa que no estaria sola perquè a l’estenedor que hi ha al porxo hi ha força roba tant femenina com masculina. S’asseu a la cadira i entreobre les cames de manera que no puc evitar mirar allà on s’ajunten. I ella ho sap. La calceta del bikini minúscul tapa el just i necessari... no més. Es torna a ventar i em diu “Som un grup excursionista i els companys han anat fins al barranc de Canaleta. Jo m’he fet mal a un peu i no he anat amb ells. Com que després han quedat per sopar amb uns amics a Tortosa no tornaran fins tard”

Assaboreixo cada gota de la cervesa mentre es va ponent el sol, gaudint de la serenor del paisatge, de la brisa que poc a poc fa abaixar la temperatura i de les vistes a les cuixes de l’Elena. I així, entre trago i trago amb els ulls de la “sirena “ en primer pla penso que no em be de gust sopar sol.

Li dic “M’han dit que el restaurant del càmping esta genial. Vols venir a sopar amb mi?”

L’Elena em mira i em diu: “T’espero a les 10 al bar.”

Ens fotem un fart de riure!. M’acabo la cervesa i m’acomiado. Les dutxes comunitàries estan una mica mes avall i jo en necessito una. Em remullo amb aigua tèbia però casi que el que em be de gust es aigua ben freda. Mare meva quina calentor que porto sobre.

Son gairebé les 10 i ja estic al Restaurant. M’he assegut a la barra del bar prenent un bon vi negre. M’he vestit amb el que duia que no es gaire “de mudar” precisament. Això si, amb un bon raig del meu perfum preferit. Com que he vist que al bungalow de l’Elena encara hi havia llum, he suposat que s’estarà vestint pel sopar. Be... esperarem.

Ja la veig... L’Elena ve cap al Restaurant amb un vestit blanc preciós, curt i un bon escot. Sense sostenidors els seus pits bambolegen a cada passa hipnotitzant-me i despertant en mi un instint ancestral. I em sembla que se’m nota a la cara per que ella somriu de manera ‘picarona’... La seva melena de cabells llisos i negres com la nit contrasten amb els seus ulls verds i uns llavis vermells,humits i brillants. Mi acosto i li faig dos petons que ja gairebé es pot dir que son als llavis (per deu!) i la olor que fa es tant eròtica que ha provocat que les meves pupil•les es dilatin així com la meva cigala suquegi.

Seiem a una taula que queda en un racó i la vetllada no pot ser mes romàntica. Parlem de tot, de com som del que ens agrada del que no... sembla com si la conegués de fa molts anys. Quina passada!!

En acabar decidim fer un tomb pels voltants i la conversa i els riures agafats de la ma ens han dut a la piscina que esta com a 50 metres allunyada del càmping. Un cartell hi diu ‘Horari: de 8:00 a 20:00’. Està tancada , son gairebé la una de la matinada. I casi com en un joc d’adolescents saltem la petita porta i entrem.




Tot es fosc i en silenci... gairebé no ens veiem de lo fosc que esta tot... L’Elena s’ha tret el vestit i les calcetes i ha entrat a l’aigua poc a poc. Jo em despullo lentament i em capbusso cridant i provocant el riure de la meva ‘sirena’. Poc a poc, dins l’aigua i a la foscor, ens anem apropant fins a tocar-nos les mans. M’hi acosto mes i mes i ara la tinc tant aprop que la puc abraçar. La toco suaument, li acaricio els cabells i el cap, i gaudeixo de cada corba del seu cos i de cada centímetre de la seva pell humida. Li agafo el cul amb força i ens besem apassionadament. De mica en mica ens anem acostumant a la foscor i ja puc veure la seva carona. Els seus pits tenen uns mugrons en forma de ‘magdalena’ sobresortint, i son tant suaus i bonics que només veure’ls ja m’han provocat una erecció salvatge. L’Elena s’asseu fora de la piscina, amb les cames a l’aigua, les obre i em convida a explorar la seva vulva.

Com quant vaig amb moto no vull córrer, vull gaudir de les corbes sense presses. Així que li trec les cames de l’aigua i començo llepant els dits dels peus, un per un, me’ls poso a la boca i els xuclo. La respiració d’ella s’accelera i m’encanta... tot seguit la meva llengua escala per les cuixes llepant lentament mentre amb les mans ressegueixo els seus pits. Els mugrons ara estan durs i preciosos. Estem així una bona estona fins que ella m’agafa dels cabells amb les dues mans i em posa la meva cara al seu cony. S’estira enrere i puc així passar-li la llengua pel clítoris, que esta tant dur i moll que em deixa la barba ben humida. La meva llengua es ara seva i la poso dintre, molt molt dintre seu, tot el que puc. Les meves mans premen fort els pits mentre ella nomes pot gemegar i gemegar de plaer. Al començament li menjo tot suaument però amb veritable desig finalment. La meva saliva és per to arreu, La beso, la llepo, la mossego... Poc a poc vaig recorrent la seva panxa amb les mans fins que finalment la penetro amb els dits. Primer un dit, després dos... fins que tot provoca en ella una gran orgasme que la deixa exhausta...

Tot d’una sentim passes, recollim la roba i marxem completament despullats i rient pels camins foscos dels voltants

“Qui hi ha per aquí???” sentim que crida el guàrdia de seguretat.

Ja una mica mes enllà, amagats, ens podem vestir tranquils.

L’Elena em diu “Vols dormir amb mi al bungalow?”

Evidentment no em puc negar...